El Casal Solleric inaugura la seva temporada de tardor amb Sánchez-Castillo i García Cuesta

El Casal Solleric ha presentat les dues exposicions amb les que s’inaugura la temporada de tardor i que esdevindran dos dels plats forts de la Nit de l’Art: Intransiciones de Fernando Sánchez-Castillo i I Want to be de Carmela García Cuesta. El regidor de Cultura, Llorenç Carrió; el Director General d’Arts Visuals i Programes Públics de l’Ajuntament de Palma, Sebastià Mascaró, la coordinadora d’Intransiciones, Neus Cortés i els dos artistes han explicat les dues mostres que romandran obertes fins el proper dia 30 de novembre. Carrió ha agraït la feina de Mascaró i ha destacat que “el Solleric arriba a la Nit de l’Art amb tots els espais expositius coberts i amb la seva senya d’identitat que és l’art contemporani” i ha posat en valor el fet que ambdues exposicions van acompanyades de tot un seguit d’activitats. “Plantejam no només una exposició sinó una exposició acompanyada d’activitats”, ha dit Carrió. La planta noble del Casal Solleric acull del 21 de setembre al 6 de gener la mostra Intransiciones de Fernando Sánchez Castillo. A través d’una mena de “memorabilia” entorn de les mobilitzacions estudiantils i la seva repressió a Espanya i Mèxic, així com d’obres en diversos suports, Sánchez Castillo aborda el relat històric a través dels documents que han permès construir-lo i representar-lo, movent-se des de i cap al que ell denomina “les intrahistòries de la història”. Els objectes aquí reunits operen al nivell d’una re-representació i re-actuació artística que en potencia i reelabora els sentits. L’estàtua magna d’un estudiant anònim detingut a Tlatelolco –construïda per un taller d’imatges religioses– és part d’una sèrie de monuments a herois anònims: una paradoxal “canonització” de figures històriques ignorades per la representació hegemònica. Diverses fotos han documentat com els detinguts eren humiliats per les forces repressives en obligar-los a abaixar-se els pantalons per a comprovar que no estaven armats, col·locant-los en una situació de desemparament físic i moral. La representació grandiosa d’un d’aquests estudiants desconeguts crea una fricció paradoxal en monumentalitzar una víctima indefensa, forçada a una situació humiliant, en comptes d’encastellar en poses de glòria un heroi o un cabdill victoriós, invertint així la retòrica commemorativa oficial. Fins al 30 de novembre es podrà visitar la mostra deCarmela García Cuesta, I Want to be. La sèrie de retrats I Want to Be forma part d'una tesi més desenvolupada per Carmela García al projecte Constel·lació en el qual crea una cartografia espacial i la identitat de la ciutat de París basada en les interrelacions, els treballs i les vides d'un grup d'artistes durant el període d'entreguerres del passat segle XX per a aquest fi les seves eines per a la reconstrucció i la ficcionalització.