Les escultures de Lluís Blanc a l'Àmbit

Del 28 de setembre al 3 de novembre de 2017, dins el cicle Barcelona Gallery Weekend, la Galeria Àmbit, al carrer Consell de Cent, 282, de Barcelona, acull l'exposició d'escultures Dibuixos d'escultor, de Lluís Blanc. Una figura única en el panorama artístic català amb una trajectòria en actiu de més de quaranta anys que es podria considerar un viatge d’anada i de tornada cap al volum. Amb aquest projecte continua la seva imprescindible recerca sobre la veu de la matèria amb intervencions i experimentacions més i més subtils sobre la superfície plana del marbre. Lluís Blanc té una trajectòria íntima caracteritzada per un nombre relativament limitat d’exposicions. Des del començament de la seva carrera ha exposat en algunes de les principals galeries barcelonines, com també d’Holanda i de Suïssa. Les seves obres estan presents en diferents col•leccions públiques i privades i en nombroses instal•lacions escultòriques en espais públics. La personal del 2007 a l’espai VolArt de la fundació Vila Casas es pot considerar una de les exposicions de referència en la trajectòria de l’artista, en què es va presentar per primera vegada la seva obra en perspectiva, amb obres des de l’any 1980 fins al 2007. El projecte representa un pas més en el treball d’investigació de la matèria que Lluís Blanc ha estat desenvolupant al llarg dels seus quaranta anys de trajectòria, i culmina en certa mesura en l’eliminació de la forma escultòrica mateixa. La bidimensionalitat recercada mitjançant aquest subtil treball sobre superfícies planes representa d’una banda el retorn de l’artista a l’essència del seu treball ideal d’escultor, el dibuix i l’esbós, i, de l’altra, resta protagonisme a la tridimensionalitat, a les llums i a les ombres, que per Blanc han acabat exhaurint la seva expressivitat. Deixant definitivament la paraula a la matèria, Blanc eleva a un dramatisme líric les seves intervencions mínimes sobre el material en forma de senzills plecs, forats i esquerdes. Essències de baixos relleus que esdevenen també metàfores corporals d’una “escultura feta carn”(J. Vidal, 2007) en la qual les intervencions prenen formes de ferides sobre la pell de la pedra.