Gil Granero repassa amb “Pell de pigments” la seva trajectòria a Benedormiens

El cicle expositiu d’enguany a Castell-Platja d’Aro no s’atura amb la fi de l’estiu i l’inici de la tardor. Així, a partir de demà, les sales municipals d’art del Castell de Benedormiens de Castell d’Aro, acullen la mostra Pell de pigments de Gil Granero (www.gilgranero.com), amb un recull d’una seixantena d’obres pictòriques, que donen una visió panoràmica de la seva trajectòria artística, des dels seus inicis fins a l’actualitat. Es podrà visitar fins al 29 d’octubre en entrada lliure i gratuïta (caps de setmana i festius 11-13 h i 17-19 h). La inauguració de l’exposició és dissabte 23 de setembre d’agost (19 h) amb la presència de l’artista, i en motiu de mostra, organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, es presentarà el catàleg commemoratiu editat pel consistori. Nascuda a Barcelona, Margarita Gil Granero va cursar estudis de Belles Arts i de Filosofia i Lletres. Va ampliar la seva formació d’estudis de gravat a l’Institut Piero Vannunci de Perugia (Itàlia) i a l’Institut de les Arts del Llibre de Barcelona, tècnica que ha contribuït en el seu estil, impregnat de tot el que fa referència a la manipulació del paper, els monotips i altres elements relacionats amb el gravat. Va iniciar la seva trajectòria professional a la Sala Parés de Barcelona, galeria on participà en diferents exposicions col·lectives i a on va realitzar la seva primera exposició individual l’any 1992. A partir de 1995 exposa regularment a la galeria Àmbit de Barcelona, però també a París, primer a la galeria Séguier i des del 2001 a la galeria Romanet, actual Norberg-Romanet. Els darrers anys ha col·laborat amb la galeria Art Andalus de Dubai i amb la galeria Ignacio de Lassaletta de Barcelona. També ha presentat la seva obra a diverses ciutats catalanes -Girona, Cadaqués, Olot, Cambrils o Sant Sadurní d’Anoia, etc.- i d’arreu -Madrid, Saragossa, Santander, Pamplona, Osca, Ginebra, Bordeus, Milà, Tolosa o Marsella-. En el text de presentació de la mostra, la crítica d’art Imma Gómez descriu així la mostra: “L’obra de l’artista ha tingut sempre un fil conductor que ha anat lligant i mantenint amb elements recurrents d’una suite a l’altra. Les obres, d’una interpretació matèrica clarament expressada, relacionen temàtiques que inicia amb objectes sobre la taula, suite astral, infantes, cavalls, on incorpora l’element esfèric, i ens duu a retrobar-la amb l’última sèrie de treball on apareix la imatge de les cúpules com a element central del discurs. Una línia, una esfera, un objecte... qualsevol punt de reflexió que treballant-lo passa a expressar el concepte en una plasticitat plena d’intenció compositiva, que és el que fa que la seva obra sigui sòlida, coherent i potent”. Afegeix també: “davant d’una obra ens hem de preguntar el que estem veient. Moltes vegades no trobem resposta i analitzem detall a detall tots els elements de la composició fins que ens adonem d’allò que és essencial i dona significat al conjunt. La pintura matèrica de l’artista, a base d’agregats pictòrics, busca solucions a l’estudi de les textures fluides i denses, de traç aparentment imperfecte i sense ordre que apareix en el diàleg entre la descripció i la interpretació. En un pla bidimensional, l’experimentació no és només color, és també expressió controlada, o no, de la dicció plàstica que sorgeix d’una idea concreta. Els poemes pintats, que es mostren en aquesta exposició, són d’una sotilesa de la lectura de l’imaginari molt notòria. En ells evoca la poesia d’autor i incorpora els seus elements, sempre suggeridors de reflexió, amb una sensibilitat digna de ser admirats amb molta cura. El discurs plàstic de Gil Granero sorgeix del diàleg entre la invenció i la interpretació subjectiva de la natura, la vida i el món, desenvolupant una obra intimista i explicativa de la seva manera de fer, de sentir i de comunicar”. La proposta forma part del cicle anual d’exposicions al municipi que s’estén a tres espais. Així, el Castell de Benedormiens també acollirà, abans no acabi l’any, una col·lectiva d’artistes locals (del 4 al 26 de novembre). L’estrena d’enguany però, va ser amb la proposta El caràcter del color. Un passeig per la Costa Brava, una col·lectiva amb una dotzena d’artistes italians vinculats al Museu Scalvini de Desio, Itàlia, seguit d’un recull d’obres de Lluís Vilà, una retrospectiva de Josep Miralles i d’un recull de 50 anys de la trajectòria d’Artigau. Simultàniament, a la planta superior hi ha un espai permanent amb una selecció del Fons Municipal d’Art configurat per una selecció d’obres dels artistes que hi ha exposat durant més de tres dècades. Alhora, el Parc dels Estanys de Platja d’Aro és escenari aquest any de dues mostres escultòriques de gran format a l’aire lliure: actualment, i fins al 28 de gener de 2018 acull peces de Clemente Ochoa, una proposta que va prendre el relleu a l’exposició d’obres de Pedro Jordán (de març a juliol). Darrerament, el programa expositiu a la Masia Bas de Platja d’Aro -espai cultural estrenat l’any passat, però enguany ampliat amb 90 m2 més amb dues noves sales d’art- proposa actualment, i fins al 8 d’octubre, una retrospectiva a l’entorn dels 25 anys de trajectòria de l’Escola de Tapís de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, mostra que va prendre el relleu a la col·lectiva internacional d’art contemporani Summer Lovin’, resident a l’espai del 8 de juliol a l’11 de setembre.