La Fundació Mapfre presenta l'obra d'Ignacio Zuloaga al París de la Belle Époque

La Fundació Mapfre ha presentat el dia 26 de setembre, a Madrid, l'exposició Zuloaga al París de la Belle Époque, 1889-1914, que es podrà visitar         fins al 7 de gener de 2018 a la Sala d'Exposicions Recoletos (Passeig de Recoletos, 23). La mostra, comissariada perLeyre Bozal Chamorro i Pablo Jiménez Burillo, ofereix una nova visió del pintor, l'obra, que en gran part es desenvolupa al París de canvi de segle, es mostra en perfecta sintonia amb el món modern en el qual s'inscriu i excedeix els límits que la historiografia tradicional de l'art ha establert: una obra convencionalment lligada a la generació del 98 i per tant a la coneguda com "Espanya negra". Zuloaga al París de la Belle Époque s'organitza al voltant de diverses seccions que il·lustren els diferents aspectes de l'aventura parisenca del pintor: els seus primers anys a la capital francesa, el context del París que li rep; les seves grans amistats, com Émile Bernard i Auguste Rodin; el Zuloaga retratista; la seva faceta de col·leccionista; i el seu retorn a les arrels espanyoles. La primera secció se centra en l'arribada del pintor a París, on estudia a acadèmies en què que imparteixen lliçons dos dels artistes més influents de la ciutat, Henri Gervex i Eugène Carrière. Amb ells s'inicia en la pintura au plein air i coneix artistes com Maxime Dethomas, Jacques-Émile Blanche o Henri de Toulouse-Lautrec. De forma paral·lela, passa temporades a Sevilla i Alcalá de Guadaíra, on realitza diverses composicions de temàtica andalusa com Vespra de la correguda o Dona d'Alcalá de Guadaíra. A partir de 1890, presenta les seves obres a la galeria Le Barc de Boutteville al costat dels protagonistes del simbolisme com Paul Gauguin, Maurici Denis, Paul Sérusier o Émile Bernard. Influenciat per aquest ambient, comença a experimentar amb la simplificació de les formes, encara que mantenint sempre una paleta més ombrívola del que és habitual entre els seus coetanis. Altres seccions mostren l'amistat que l'artista basc comparteix amb el pintor Emile Bernard i amb l'escultor Aguste Rodin. A Bernard, l'uneix l'admiració per la tradició pictòrica i pels mestres del passat. Per la seva banda, la relació amb Rodin neix de la profunda admiració que sent per l'obra de l'escultor; tots dos artistes intercanvien obres i exposen de forma conjunta en diferents ciutats europees. Zuloaga, en relacionar-se amb l'elit social i intel·lectual de la capital francesa, també té un paper destacat com a retratista dels protagonistes del París de la Belle Époque, com s'observa en la secció El retrat modern. En aquesta destaquen el retrat de la comtessa de Noailles. A la secció Una mirada a Espanya s'exposen peces de la col·lecció artística del mateix pintor. Una col·lecció que dedica especial atenció als pintors espanyols que més admirava: El Greco, Zurbarán o Goya. L'última secció, Volta a les arrels, destaca la rellevància que l'experiència parisenca té al retorn de Zuloaga a les seves pròpies arrels. Oferint-nos una visió del nostre país en la qual es fonen realisme i simbolisme, tradició i modernitat. En aquesta volta, el pintor es troba amb alguns dels seus companys, amb els quals comparteix iconografia: ballarines, celestines o nans ocupen també la mirada de Picasso o d'Anglada Camarasa. El Retrat de Maurici Barrés, amb el qual es tanca l'exposició, resulta un excel·lent exemple, ja que uneix els dos aspectes fonamentals de la seva producció artística, la francesa i l'espanyola, alhora que ret homenatge a la figura del Greco, un dels artistes més admirats en aquest moment. La mostra, organitzada amb el suport excepcional del Musée d'Orsay, ha comptat amb més de 40 prestadors, entre institucions i col·leccions particulars, entre les quals destaquen la Fundació Zuloaga, Madrid, la Galleria Internazionale d'Art Moderna di Ca 'Pesaro, Venècia; Museum of Fine Arts, Boston; Musée national Picasso, París; Musée Rodin, París; Museu de Belles Arts de Bilbao; National Gallery of Art, Washington D.C.; The State Hermitage Museum, Sant Petersburg o The State Pushkin Museum of Fine Arts, Moscou. A la presentació de l'exposició han participat els comissaris  Leyre Bozal i Pablo Jiménez Burillo, conservadora de col·leccions i director de l'Àrea de Cultura de Fundació Mapfre respectivament. A la imatge, Auguste Rodin- L'avarice et la Luxure [L'Avarícia i la Luxúria], 1887 Bronze. 21 x 52 x 42 cm. Museu Ignacio Zuloaga. Castell de Pedraza, Segovia. Foto: Fernando Maquieira.