"Ramon Pichot. D'Els Quatre Gats a la Masion Rose" al MNAC

Ramon Pichot. D'Els Quatre Gats a la Maison Rose presenta al MNAC del 29 de setembre al 21 de gener del 2018, unes 50 pintures, dibuixos i gravats, la majoria procedents de col·leccions particulars. L'exposició ofereix, per primera vegada, una visió global de l'obra d'aquest artista, en gran mesura desconeguda pel gran públic. Aquesta mostra forma part de la sèrie de projectes expositius que el Museu Nacional dedica a revalorar artistes de gran qualitat que formen part de la seva col·lecció, com Josep Tapiró, Carles Casagemas, Lluïsa Vidal, Pere Torné Esquius o Ismael Smith. Ramon Pichot va viure plenament l'ambient modernista de la Barcelona de finals del segle xix. Va formar part de la Colla del Safrà -juntament amb Joaquim Mir i Isidre Nonell, entre d'altres- i, igual com molts dels seus amics, va iniciar la seva carrera exposant a Els Quatre Gats. Va fer amistat i va pintar amb els artistes més destacats, alguns dels quals eren més grans que ell, com ara Ramon Casas i Santiago Rusiñol, i d'altres de la seva generació o fins i tot més joves i seguidors dels primers, com els postmodernistes Isidre Nonell i Joaquim Mir o Pablo Picasso. Amb tots ells va compartir interessos artístics i sensibilitat, activitats i llocs de trobada, i va ser una figura pont entre aquestes generacions d'artistes. El viatge d'iniciació a París era freqüent per a molts artistes, i el 1900 Pichot ja es trobava a la capital francesa preparant la seva primera exposició individual. Però a diferència de la majoria, ell va quedar-s'hi i es va integrar en els ambients artístics i bohemis de Montmartre. Va contactar amb mecenes i marxants, i va participar en nombroses exposicions, com el Salon d'Automne de 1905, en el qual la seva obra es va exposar a la cèlebre sala dels Fauves. Membre del cercle d'amics de Manolo, Picasso i Casagemas, anys després de la mort d'aquest es va casar amb Germaine, nom amb el qual era coneguda Laure Gargallo, (París, 1880-1948). Germaine, que portava una vida de gran llibertat i es relacionava amb Picasso i Manolo, havia estat una obsessió per Casagemas, fins al punt que la va intentar matar i després es va suïcidar. Germaine i Pichot van viure junts a París fins a la mort de l'artista, el 1925. D'Els Quatre Gats a la Maison Rose. Ramon Pichot i Gironès (Barcelona, 1871 – París, 1925), pintor i gravador, es va iniciar en el món de l'art afavorit per una família inquieta i molt vinculada a les arts. Molt aviat es va moure pels ambients artístics modernistes i esdevingué una personalitat intergeneracional amb múltiples interessos artístics. De fet, la seva figura es situa a mig camí entre la primera generació modernista i els joves artistes postmodernistes que ja exploraven nous camins. A principis del segle xx es va instal·lar a París, on es quedaria a viure per sempre, amb puntuals retorns. Va ser un assidu dels cercles bohemis i artístics de la capital francesa, on va conèixer de prop els artistes més moderns, i va participar en la sala dels fauvistes de 1905. Al llarg dels anys va anar evolucionant a partir d'estils diferents, però amb un element en comú: el color. La seva trajectòria vital i artística se succeeix en tres indrets: Barcelona a l'època del  modernisme; París, on s'instal·la després de l'Exposició Universal de 1900, i Cadaqués, paisatge i població inspiradors al llarg de tota la seva vida. Aquesta és la primera exposició monogràfica mai dedicada a Ramon Pichot en un museu, un artista la proposta artística del qual ens dona algunes claus per interpretar l'evolució de l'art català del canvi del segle XIX al XX. A la imatge, Ramon Pichot. Germaine, c. 1900. Pastel i carbó sobre paper, 18 x 24 cm. Col·lecció Artur Ramon, Barcelona.