La Reial Acadèmia de Belles Arts presenta "Castelao grafista. Pintures, dibuixos, estampes"

La Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Fundació MAPFRE i la Fundació Gonzalo Torrente Ballester organitzen l'exposició Castelao grafista. Pintures, dibuixos, estampes, que es podrà veure a la seu madrilenya de la Reial Acadèmia fins al 26 de novembre de 2017. La mostra, comissariada per Miguel Fernández-Cid, repassa l'obra plàstica d'Alfonso Daniel Rodríguez Castelao (Rianxo, la Corunya, 1886 - Buenos Aires, 1950), centrant-se en les seves creacions gràfiques: dibuixos per il·lustrar publicacions i llibres, dissenys, cartells, estampes. Metge, caricaturista, dibuixant, il·lustrador, columnista, escriptor, pintor, escenògraf, assagista, historiador, etnògraf, teòric, polític, Castelao compagina, durant anys, el dibuix amb la pintura, participant en exposicions col·lectives i mostres individuals. A mitjan de la dècada de 1910, la pintura cedeix terreny a l'art gràfic, que es converteix en el seu principal activitat. Castelao grafista mostra la seva evolució en aquest camp, tant estilística com teòrica. Una selecció molt estricta d'obres (aproximadament dues-centes), permet mostrar el seu progressiu compromís ètic, social i polític, però també els seus recursos plàstics i com culmina la definició del seu llenguatge en la trobada entre text i dibuix: des de les col·laboracions a la revista Vida gallega a les il·lustracions en què el text adquireix un protagonisme ascendent que sintetitza en col·laboracions que, sota el títol genèric de Cousas da vida, poden ser vistes com a propostes humorístiques però també com reflexions de fons social. La progressiva politització de Castelao es veu reflectida en els cartells i les col·laboracions dels anys 30 i, d'una manera molt especial, en les estampes de guerra (Galícia màrtir, 1937; Àtila a Galícia, 1937; Milicians, 1938), realitzades en plena època de maduresa i compromís polític. Castelao grafista assenyala la peculiar relació entre pintura i il·lustració en l'obra de Castelao: comença portant imatges des de la primera a la segona (unes aiguades i tintes prèvies li serveixen d'inspiració per a realitzar les cobertes d' El hidalgo don Tirso de Guimaraes de Luis Antón del Olmet, D’o Ermo de Noriega Varela, Os Evanxeos da risa absoluta d'Antón Vilar Ponte, Da terra asoballada o Vento mareiro de Ramon Cabanillas) i, quan en 1945 vol pintar el seu testament pictòric, porta a la tela una estampa de guerra de 1937 A derradeira leición do mestre.