La Fundació Catalunya La Pedrera mostra una completa antologia de Joan Ponç

La Fundació Catalunya La Pedrera presenta una completa antologia del pintor català Joan Ponç. Sota el títol «Joan Ponç. Diàbolo» es fa palès el treball i la figura d'aquest creador oníric a través d'una àmplia selecció de pintures i dibuixos que la converteixen, sens dubte, en l'exposició més important que s'hagi fet fins avui. L'exposició, comissariada per la historiadora i crítica d'art Pilar Parcerisas, arriba quinze anys després de la darrera retrospectiva que se li va dedicar a Barcelona. Presenta una nova interpretació antològica de l'obra i la figura del pintor Joan Ponç, des dels seus inicis a mitjan anys 40 i l'època del grup Dau al Set, fins a les darreres obres de mitjan anys 80. Parcerisas explica que no és fàcil abordar una pintura que no respon a cap dels cànons estètics que han marcat la història dels ismes i tendències artístiques del segle XX i que l'únic consens que ha generat entre la crítica i els historiadors de l'art és la qualificació de «màgica» o d'un «realisme màgic» que s'ha mantingut en clau d'enigma. Aquesta interpretació emmarca l'obra de Ponç en un període important del seu treball, aquell que es vincula als anys de preparació i edició de la revista Dau al Set, un cop superat l'aprenentatge acadèmic, i que podem situar entre 1946 i 1953, just abans de la seva estada de deu anys al Brasil. Però no és l'únic període a valorar o a tenir en compte. En cada moment de la seva trajectòria, "Ponç trenca els daus, estripa la baralla i proposa un joc nou", tal i com destaca la comissària. Amb el títol de «Diàbolo», es vol fer referència al sentit lúdic de Joan Ponç, amb l'ambivalència que el nom d'aquest joc malabar xinès té amb el del diable. Un Joan Ponç que no s'assembla a ningú Visionari, temperamental, Joan Ponç va ser un artista insular dins la història de l'art de la postguerra a Catalunya i de l'Estat espanyol. Ell va llançar la primera pedra de la renovació plàstica d'avantguarda després de la Guerra Civil. La seva irrupció en el panorama dels anys quaranta del segle XX va trasbalsar crítics i poetes, que de seguida es van afanyar a qualificar-lo de grotesc, torturat, diabòlic, premonitori, al·lucinant, màgic, carnavalesc, infernal. Ponç no s'assembla a ningú. Joan Ponç mostra una pintura capaç d'explorar els racons més foscos i amagats de l'ésser humà. El caràcter únic i rar de la seva obra denota una soledat, un aïllament i un silenci que el converteixen en un solitari, un testimoni visceral de la penetració de la pintura en el misteri de la vida i de la mort com a experiència. Amb aquesta exposició, la Fundació Catalunya La Pedrera té per objectiu continuar impulsant la creació per tal de potenciar el talent, la creativitat i la versatilitat, apostant per una proposta única i diferencial. L'exposició es va inaugurar el dia 6 d'octubre es podrà veure a La Pedrera fins el 4 de febrer, i després viatjarà fins el Museu d'art Modern de Ceret amb qui s'ha coproduït l'exposició. Allà es podrà veure aquesta mostra a partir del 3 de març i fins el 27 de maig. La companyia de dansa La Veronal dialoga amb Ponç El dijous 19 d'octubre, La Veronal presentarà un espectacle de dansaadaptant diferents coreografies de Vorònia perquè dialoguin amb l'obra exposada de Joan Ponç. En dos passis (20 i 21.30h) els espectadors podran gaudir d'aquesta actuació especial en un recorregut amb el públic per la sala d'exposicions de La Pedrera. La cova més profunda del món és el motiu en què es basa Vorònia, creació que es defineix com una exploració del mal a partir de l'explosiva combinació de moviment, text i imatge. La foscor i les tenebres regnen en el fons de la cova Vòronia, una cavitat de més de 2.000 metres de profunditat situada a Geòrgia, al Caucas occidental. Aquest és l'escenari ideal per a l'exploració del mal i de conceptes com la moral humana i la religió. Vorònia constitueix l'al·legoria d'un infern, a la manera de l'Hades clàssic o els cercles de la Divina Comèdia, que La Veronal representa mitjançant les figures i imatges simbòliques que omplen l'escena.