Sitges Film festival, 50 anys fantastics i terrorífics

La maquinària del Festival Internacional de Cinema de Catalunya ha començat la seva 50a cursa amb un padrí de luxe, Guillermo del Toro, que ha portat a Sitges la seva darrera obra d'art: La forma del agua, una metàfora de la condició humana, del ser enfrontat a la desolació i un raig d'esperança, mullada, amb monstre que és un déu amazònic, mig monstre seductor de la protagonista, dona de fer feines, muda però enamorada de la música i de la vida. L'hotel Melià Sitges allotja els mecanismes que com un rellotge funcionen ben engranats per la veterania i la voluntat dels voluntaris (celebren 25 anys). Les exposicions acompanyen aquest certamen cinematogràfic que figura entre els primers del seu gènere. El grandiós finestral que il·lumina el hall del Melià ha estat decorat amb l'ombra del Dràcula de Copola, una ombra amenaçadora que contrasta amb l'esplendorós microclima de la perla del Garraf, Sitges. Ink of Dràcula – A Cómic Tribute, és el títol de l'exposició que es pot veure a la sortida de l'Auditori, homenatge Dràcula amb dibuixos i il·lustracions d'una trentena d'artistes comissariats per Borja Crespo i coordinada per Marta Andreu i Diego López. Al voltant de l'hotel tota la parafernàlia d'estands, pèrgoles per resguardar els espectadors que formen llargues cues. A la interior activitat frenètica de rodes de premsa, Fotocalls i anar i venir de tota la fauna de la professió cinemàtica. Enguany el festival a començat un dia abans, dijous, la lluna plena ha fet acte de presència aportant el toc inquietant i melancòlic que el festival mereix. Les sessions de projecció són maratonianes, impossible abastar tots els panorames que es mostren a la vegada en el cinema Teatre Casino Prado (restaurat per fi), el Cinema de la Societat Recreativa El Retiro i el Brigadoon obert en l'antic Escorxador de Sitges (quin millor enclavament per un festival dintre del festival! ). Les activitats paral·leles que s'anuncien tenen la continuïtat dels anys anteriors: Zombie Walk que és una prèvia del Halloween, exposicions al Miramar, Retiro, Estudi Vidal... i en els aparadors de les botigues sitgetanes que s'afegeixen a aquest gran akelarre on les llàgrimes es confonen amb la sang, i l'esglai és la moneda més corrent. Sitges també tindrà enguany una exposició especial a la galeria d'art Àgora 3 dedicada a commemorar aquests 50 anys de festival de cinema fantàstic, meravellós i màgicament aterridor. Josep Maria Rosselló ha estat cridat a presentar els seus quadres dedicats als mites més pregons del cinema: el gabinet del doctor Caligari, la maria de Metròpolis i altres Cadàvers exquisits. Les sales de cinema són espais foscos on la llum ens fa somiar; el cinema utilitza els metallenguatges propis de les arts visuals sense deixar de banda les artesanies i les arts aplicades, tota una complexa trama posada en safata en un Sitges Film Festival en el seu millor estat de conservació malgrat la revolució constant del setè art, moviment, música i pensament.