Nova exposició de la col·lecció MACBA: “Sota la superfície”

Col·lecció MACBA. Sota la superfície presenta 41 obres de 24 artistes que indaguen en la noció de superfície com a lloc privilegiat d’experimentació i de sentit. S’hi reuneixen obres d’Ignasi Aballí, Antoni Tàpies, Jean Dubuffet, Perejaume, Lucio Fontana, Robert Rauschenberg, Dieter Roth, Art & Language, Dora García, Ángela de la Cruz, Karla Black, Derek Jarman, James Lee Byars, Charlotte Posenenske o Michelangelo Pistoletto, entre altres. La reflexió entorn de la superfície, la seva condició matèrica i l’expansió del camp pictòric ocupen un lloc significatiu en les pràctiques artístiques contemporànies i constitueixen el nucli d’aquesta exposició. Col·lecció MACBA. Sota la superfície es planteja el següent interrogant: de quina manera els gèneres com la pintura i l’escultura han estat alterats i dilatats fins a fer que la mateixa matèria es construeixi com a missatge crític? Gran part de les obres d’aquesta mostra, comissariada per Antònia Maria Perelló, exploren les pràctiques postminimalistes incorporant el contingut crític que aquestes van aportar al llenguatge de l’abstracció. El primer àmbit reuneix obres d’Ignasi Aballí, Antoni Tàpies, Lucio Fontana, Karla Black o Art & Language que qüestionen el llenguatge i la dialèctica de la superfície. A partir de la seva deconstrucció, se subverteix i es nega la pintura transformant-la en acció performàtica, conceptual o antirepresentacional, de manera que és possible arribar a destruir-la o fer-la desaparèixer. Els àmbits següents exploren les transicions del pla pictòric a l’espai, amb obres que privilegien el volum, com les estructures cel·lulars d’Absalon o les indagacions d’ascendència minimalista de Charlotte Posenenske i Rita McBride, entre d’altres. Tanca l’exposició l’obra de Michelangelo Pistoletto Architettura dello Specchio (1990), un mirall de grans dimensions dividit en quatre parts i emmarcat amb fusta daurada. Aquest treball ens recorda la paradoxa de la superfície reflectant: tot i que ens retorna totes les imatges possibles, la seva materialitat «transparent» és enganyosament intangible. L’exposició s’inaugura el 10 d’octubre i es pot visitar fins al novembre de 2018. A la imatge, “Mirror Piece” d’Art&Language. 1965