Mercat de l'art: Els interrogants del 'Brexit' (segona part)

Encara a data d’avui, ja entrat el 2020, no sabem amb precisió les conseqüències dels acords sobre la situació duanera i la lliure circulació de béns artístics a conseqüència de la sortida del Regne Unit de la Comunitat Europea. Un estira-i-arronsa en les negociacions ens porta a una conjuntura d’incertesa en la qual el mercat de l’art comença a ressentir-se. D’una banda, com ja vam publicar a l’anterior article, galeries, marxants, dealers, cases de subhastes, operadors del mercat artístic, asseguradores, empreses financeres, fons d’inversió artística... ja han començat a prendre posicions. I és que el mon de l’art, davant la falta d’informació del govern britànic, té inquietud pel que pugui succeir. La pregunta del milió és com afectaran les transaccions que es realitzin des del Regne Unit. Fins ara aquest país tenia l’atractiu d’un IVA del 5%, un fet que el beneficiava a l’hora d’introduir obres d’art a la Unió Europea. Amb la nova condició, a més d’aquest impost, que ben bé no sabem si es modificarà, s’haurà d’incloure un altre cànon per a l’entrada als països membres de la Unió Europea als quals es destinin les obres. Amb aquesta motivació, alguns països ja han pres posicions en l’àmbit fiscal, com ara França i Bèlgica, que ja han reduït significament els seus tipus fiscals de l’IVA a les importacions. El nostre país encara ha de fer una profunda reforma fiscal en aquesta matèria a fi de poder competir-hi de manera igualitària.  Personalment dubto molt que Londres perdi la seva hegemonia artística, ja que la majoria d’obres que exporta van a zones de fora del mercat comú, sobretot als Estats Units, Suïssa i Hong Kong. Els grans del mercat, cases de subhastes com ara Christie’s i Sotheby’s, ja han manifestat que no pensen moure’s de moment fins que s’aclareixi tot aquest enrenou. No oblidem que la tardor passada l’art espanyol va ser el gran protagonista en les subhastes d’art antic a Londres.  Donat que és el tercer punt neuràlgic de vendes mundials, després dels Estats Units i la Xina, l’únic que li pot fer una certa competència dins el mercat europeu és París. França, molt lluny de les xifres angleses, amb una quota de mercat de vendes globals del 6% enfront del 20% del Regne Unit, intenta enfortir la seva posició a la capital francesa després que els darrers anys hagi perdut protagonisme amb resultats no gaire bons. Les cases de subhastes franceses han registrat un creixement de vendes moderat des de mitjan 2018 fins al primer semestre del 2019.  Una lluita per recuperar el glamur que anys enrere va tenir la capital francesa i que veu lleugerament com es converteix en un nou atractiu internacional. Així, doncs, galeries i altres consultors artístics s’apropen a la ciutat de la llum. Un cas molt concret és el canvi d’ubicació de la galeria Mayoral, una de les galeries amb més trajectòria de la capital catalana, que a finals de novembre va desplaçar la seva seu de Londres a París. Situada al cor de l’històric vuitè districte de la ciutat, barri de galeries per excel·lència, a l’avinguda Matignon, compartint zona amb altres galeries de renom de la capital francesa. Segons els responsables, l’obertura de la nova galeria consolida la seva convicció que París té un paper fonamental en l’ecosistema del mercat global de l’art. En espera de l’aplicació del nou marc legislatiu dels diferents països europeus i els resultats de vendes del 2019 davant del Brexit, veurem els canvis substancials que definiran un nou panorama.  Illustració Josep Perpiñà. Aquest article es va publicar en l'edició de paper de bonart n. 189 (febrer, març i abril del 2020).