Una reinterpretació dels clàssics, segons Enrique González, a NB7

La galeria NB7 (Núñez de Balboa, 7) de Madrid inaugura l’exposició El misterio de los clásicos, de l’artista Enrique González, que es pot visitar a partir del 18 d’octubre Des de la seva infància, González s'inicia al món de l'art de manera autodidacta i durant la seva adolescència i per mediació d'un dels seus mestres de pintura, s'introdueix al món del gravat, sent aquest un dels mitjans elegits per desenvolupar el seu treball per un llarg període de temps. Són anys de recerca, de profunda experimentació, on el seu treball travessa per diversos corrents artístics: abstracció, expressionisme, cubisme, figuració, minimalisme, arte povera, realisme social, art geomètric, pop ... És una necessitat vital explorar en tots els camps de l'art. Llegeix de forma compulsiva, sense un ordre establert, cauen a les seves mans llibres d'estètica: Stravinski, Tàpies, Kandinski, Paul Klee, Tristan Tzara, Rainer Maria Rilke, Tanizaki ... de filosofia: Valmiki, Tagore, Krishnamurti, Nietzsche, Taisen Deshimaru, Lao-Tsé, Ibn Arabi, Jalal ad-Din Rumi ... Poesia: tota la generació del 27 espanyola, Rainer Maria Rilke (que es converteix en un dels seus majors influències), Walt Whitman, Goethe, Schiller, Hölderlin, Rimbaud ... El mateix mestre que el va introduir en el món del gravat, l'inicia també en el coneixement i l'enteniment profund de tot tipus de músiques, no a nivell interpretatiu sinó a nivell perceptiu: clàssica, jazz, rock, cantautors ... a partir de llavors la música exerceix també una gran influència en la seva vida i es veu reflectida en la seva obra. Després d'aquest període de formació i recerca, que perdura durant diverses dècades, troba un camí sòlid, definit en el marc de la figuració. El seu interès es fixa en la figura humana, el paisatge, els animals petits, les aus i els objectes que passen desapercebuts a la vida quotidiana. Reprèn de nou la pintura i el dibuix, que són els mitjans des d'on s'expressa en l'actualitat. L'essència fonamental de la seva obra es podria resumir com una reflexió constant sobre el simple i alhora complicat fet de viure. A la imatge, fragment de l’obra “Habitación Meninas”, 2016