Les utopies persistents de Manel Clot

El Museu de Granollers, Carrer Anselm Clavé 40 presenta a partir del 20 d'octubre la mostra col·lectiva Utopies persistents. Col·lecció d’art. contemporani del Museu de Granollers. Ara fa un any i vuit mesos ens va deixar Manel Clot, un dels crítics d’art més significatius del país. El Museu de Granollers presenta l'exposició Utopies persistents. Col·lecció d’art contemporani del Museu de Granollers. Aquesta exposició és alhora un homenatge, una reivindicació i una ocasió per conèixer la política d’adquisicions d’art contemporani del Museu de Granollers que va dur terme Manel Clot, i que és una part significativa de la col·lecció del museu. S'ha editat un catàleg a cura de Cristina Masanés que, a manera d’informe, recull la formació de la col·lecció d’art del Museu des de la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat. A partir d’una cronologia narrada, el lector pot conèixer amb detall la configuració de la col·lecció, les línies de treball curatorials i museològiques de les exposicions que han donat cos a la política d’adquisicions d’art contemporani. Quan el 1989 una decisió municipal de l’Ajuntament de Granollers va impulsar l’inici d’una política d’adquisicions específica d’art contemporani per al museu de la ciutat, es va confiar en el crític d’art i curador d’exposicions Manel Clot, bon coneixedor de les pràctiques artístiques contemporànies del país i dels artistes emergents. Vinculat ja al museu amb alguna exposició realitzada entre el 1981 i 1984, Clot va articular amb gran encert les línies teòriques de la política d’adquisicions. Es van adquirir 42 obres de diferents disciplines artístiques que condensen bé el què va ser la pràctica de l’art en el tombant del segle XX al XXI. Utopies persistents les mostra en conjunt per primera vegada. Si bé les imposicions de l’espai no han permès exposar-ne la seva totalitat, se’n presenta una part significativa. Les adquisicions es van portar a terme en dues etapes. En un primer moment, de 1989 a 1992, es van centrar en la renovació que experimentava el llenguatge escultòric durant els anys vuitanta a l’escena artística catalana i espanyola. La deconstrucció dels volums, la incorporació de materials poc habituals, el registre conceptual per damunt de l’aposta formalista, la reflexió sobre la pròpia condició de l’artista com a productor i el volum entès com un dispositiu ideològic i discursiu, en van marcar les pautes. En quatre anys es van adquirir quinze obres, es van realitzar dues exposicions al Museu de Granollers i una fora de la ciutat, i es va editar un catàleg.  Després d’un parèntesi de quasi 10 anys marcat per la política municipal, les adquisicions es van reprendre en un segon moment, que es va allargar entre el 2002 i el 2007. En aquest cas, van ser les noves formes de visualitat contemporània les que van marcar el nord del projecte, que seguia liderat per Manel Clot. Es va posar l’accent en el suport fotogràfic i videogràfic com a registre de reescriptura de les subjectivitats, la incursió de nous dispositius procedents de les subcultures populars, la reconsideració dels gèneres, les noves comunitats d’ús, les identitats culturals i en general, el replantejament global de l’estatut de la imatge. Van ingressar a la col·lecció del museu 25 obres, que es van presentar en una exposició. Tot i que hi hagué un parèntesi d’uns anys, la persistència a realitzar exposicions compromeses amb la contemporaneïtat no es va aturar mai. És així com es van presentar les anomenades exposicions de tesi, també a cura de Manel Clot, i que en aquesta exposició les recuperem en una pantalla. Es mostren imatges de les exposicions Trasbals (1993), En el rastre de la llum (1996), Dies Irae (1997), Club (Arts & Lounge) (1999) i Francesc Abad, block W. B. (2005-2006). Finalment, es visualitza també en monitors una selecció d’obres resultat de diverses adquisicions que han configurat el fons del Museu de Granollers: d’alguns artistes significatius del territori immediat, dels premis de Pintura Granollers (1959-1964), les obres fetes in situ tant de Miró-Tàpies-Brossa (1977) com les grans teles de l’exposició 6 pintures (1982), el Premi d’Escultura de Granollers (1996-1999) i les donacions dels Amics de l’Art (1978-2003), entre d’altres. A la imatge, cartell "Utopies persistents".