Els projectes dels vitralls de la Sagrada Família de Vila-Grau a la Sala Parés

Fins al 3 de desembre l’espai 3 de la Sala Parés  del carrer Petritxol de Barcelona acull “Les formes de la llum”, l’exposició que mostra per primera vegada el corpus d’estudis i assajos a l’aquarel·la de l’artista Joan Vila-Grau (Barcelona, 1932). Vila-Grau és un dels gran especialistes en vitralls d’Europa, i durant 17 anys ha dissenyat els vitralls de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí. Les 61 aquarel·les de “Les formes de la llum” assagen els colors i les textures dels vidres de la basílica. Es tracta d’esbossos i proves de color que l’artista ha creat per transformar-los en els vitralls de la Sagrada Família, un dels conjunts vitrallers més grans d’Europa. L'aquarel·la estableix el color, per a després, amb tinta, dibuixar els ploms que marcaran el ritme formal i compositiu del vitrall. Després d’una extensa trajectòria en el camp de la pintura i l’art litúrgic, Vila-Grau va rebre l’encàrrec de la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família l’any 1999, un treball que és el més important de tota una vida treballant en el camp de l’art i del vitrall. Joan Vila-Grau crea el gran projecte dels vitralls de la Sagrada Família aprofitant les variacions d’il·luminació, degudes al moviment del sol al voltant de la basílica. L’artista té en compte, per exemple, l’ús de colors càlids a la façana de ponent –façana de la passió– i l’ús de colors més freds a la façana de llevant –façana del naixement–, per on neix el dia. Joan Vila-Grau entén la fe com un fet lliure i personal, i els vitralls reflecteixen abstractament aquesta espiritualitat. La llum de la basílica, que abraça al visitant, conté les diferents escenes interpretades lliurement per l'artista tal com estableix la iconografia cristiana del temple: naixement, passió, mort, resurrecció i glòria. Cada aquarel·la és una peça d’un gran trencaclosques de llum. L’artista treballa el color amb una gran llibertat sobre el paper, pensant sempre en el conjunt i en la posició que ocuparà aquell vitrall en el temple. Les aquarel·les contenen algunes anotacions de l’artista al paspartú per orientar al vitraller i identificar la col·locació. En aquesta fase del treball, la col·laboració del seu fill Antoni és cabdal. Les aquarel·les preparatòries de Joan Vila-Grau són en elles mateixes pintures acabades per la seva bellesa, i al mateix temps obres que romanen obertes, ja que només es poden veure completes al Temple de Gaudí. Sobre Joan Via-Grau Fill d’una important família de pintors catalans, Joan Vila-Grau (Barcelona, 1932) va començar estudiant arquitectura, però aviat es va decantar pel món de la pintura, instruït pel seu pare, l’artista Antoni Vila Arrufat. Sempre interessat en la tradició romànica i l’art de procedència religiosa, durant molts anys ha compaginat els vitralls amb obres de caràcter més abstracte, tant en el camp de la pintura com en el de l’escultura, i fins i tot sovint amb obres a mig camí entre ambdues disciplines. Una de les característiques fonamentals de l’art de Vila-Grau és precisament la seva voluntat de difuminar fronteres entre disciplines, com va fer amb “Arquitectures” als anys 60, una sèrie de pintures a l’oli sobre elements arquitectònics; o amb les “Tanques”, ja als anys 70, on va introduir el concepte de tridimensionalitat a les seves pintures, a partir de fustes i fragments d’altres materials. La seva obra en el camp dels vitralls és extensíssima, comprenent un període de més de 50 anys, i amb treballs tan importants com els de les Caves Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia, l’Orfeó de Gràcia a Barcelona, La Fundació Pau Casals d’El Vendrell, i a d’altres indrets com Granada, Cadis, Madrid o diverses ciutats d’Europa. Joan Vila-Grau ha exposat a Barcelona, les principals capitals catalanes, Bilbao, Madrid, Londres, Southampton o París; va ser fundador de la revista Qüestions d'Art i ha publicat obres de referència sobre el món vitraller com “Els vitrallers de la Barcelona modernista” (1982), “Descoberta de la taula de vitraller de Girona” (1985), “El vitrall renaixentista” (1991) i “Le vitrail dans l'architecture de Gaudí” (2004). Director i fundador de l’Institut del Vitrall de Barcelona, és membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre del Corpus Vitrearum Català. L'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya.