Fernando Cuétara i Mercedes Lara junts a la galeria d'art Lucía Mendoza,

La Galeria d'art Lucía Mendoza, carrer Bàrbara de Bragança 10, presenta del 25 de novembre al 20 de gener de 2018 una mostra dels artistes Fernando Cuétara i Mercedes Lara. Φ és el títol de la propera exposició que s'inaugurarà el proper 25 de novembre a la Galeria Lucía Mendoza. Sota aquest símbol reuneix per primera vegada als artistes Mercedes Lara i Fernando Cuétara, tots dos representats per la galeria. Representat per la lletra grega φ (phi, en minúscula) o Φ (Phi, en majúscula), el títol fa referència al nombre auri, també conegut com a número d'or, raó daurada o divina proporció. Es tracta d'un nombre algebraic irracional que, descobert en l'antiguitat, no implica una expressió aritmètica sinó una construcció geomètrica que pot trobar-se en la naturalesa així com aplicar-se a diferents àmbits matemàtics. Així mateix se li atribueix un caràcter estètic i fins i tot místic. Això ha servit de punt de partida per a aquesta mostra unint la proporció àuria i la seva rellevància matemàtica i estètica. "Espai, temps i llum -raó daurada dels nostres dies, proporció divina del que sublime- conformen l'eix sobre el qual articulem aquesta exposició que es podrà visitar fins al 20 de gener", explica la galerista Lucía Mendoza. "L'obra de Lara, que fa referència a la relativitat ia l'ordenació d'espai i temps dialoga així amb la proporció de l'obra de Cuétara, que busca la puresa del material en els plecs que ell provoca i que la llum accentua, il·lumina o amaga ". La llum cobra un fort protagonisme en aquesta mostra col·lectiva, ja sigui incidint sobre l'obra o sortint d'ella, constituint-se com un element més de la seva plasticitat, situant moltes vegades al color com un testimoni d'aquesta. Així, les porcellanes de Lara entaulen un diàleg íntim amb els plecs en els llenços de Cuétara, establint una comunió al voltant de la senzillesa i a les referències a la natura en una mostra on la proporció és l'absoluta protagonista. Fernando Cuétara (Madrid, 1969) treballa amb materials sobre els quals projecta una reflexió estètica basada en la regularitat, la simetria i l'harmonia. Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat un personal llenguatge pictòric vehiculat per una curiositat pròpia d'una mirada carregada de sentiments. El seu principal element de treball són les teles, a les que manipula i dóna llum, establint ponts històrics entre la gestualitat povera i l'estètica minimalista. Aquests llenços es converteixen en l'objecte mateix de les seves creacions, sent el seu epicentre. L'obra de Mercedes Lara (Daimiel, 1967) gira entorn al temps, al qual les seves peces al·ludeixen gràcies a les seves formes canviants. Per a això la llum i el color tenen un paper fonamental, interactuant amb la percepció de l'espectador, una mirada en constant fluctuació. A aquesta preocupació pel temps s'uneix la qual l'artista sent per l'espai, dues problemàtiques inseparables i fora del nostre abast, segons l'artista "forats dels que no es pot escapar". Així, el treball de Lara ens dóna consciència del pas de les hores i de la mutació dels llocs, entenent tots dos devernires com un tot indivisible. A la imatge, obra de Mercedes Lara, Cortesia Galeria Lucía Mendoza.