La pintura de Carlos Morago i Alberto Romero dialoga a la Sala Parés

Sala Parés, carrer Petritxol 5 de Barcelona presenta del 26 d'octubre fins al 28 de una mostra doble que reuneix obres de Carlos Morago i Alberto Romero. La pintura de Morago es caracteritza per establir un diàleg molt personal entre la seva voluntat de descriure la realitat amb precisió i el seu interès per la llum, que tracta d’una manera molt peculiar. Utilitza colors suaus, freds i setinats, que transmeten un sentiment d’intimitat, silenci i calma. Un dels temes preferits de l’artista són els espais buits i austers, serens i equilibrats embolcallats d’una atmosfera especial de llum que ell tracta amb múltiples tonalitats de grisos i ocres. Sovint, aquests espais s’obren a vistes panoràmiques de ciutats, o deixen entreveure jardins i patis interiors, on algunes plantes, descrites admirablement, i fins i tot alguna flor vermella, aporten el contrast que permet crear una esplèndida harmonia de colors i formes. A partir de la captació d’infinitat d’imatges fotogràfiques, l’artista escull la que li resulta més suggeridora i transforma aquella escena –que, per a un observador comú, seria d’una evidència quotidiana– en quelcom completament diferent: una pintura meravellosa, de gran força lírica, impregnada d’atmosferes càlides i enigmàtiques, quasi metafísiques. Cada obra és per a ell un nou exercici de recerca dins del seu propi discurs. Carlos Morago exposa a la Sala Parés des de 2009. La seva obra s’ha presentat en diverses ocasions a França, Alemanya, Holanda, Anglaterra i Mèxic, a més de Madrid i altres ciutats espanyoles on també exposa habitualment. Ha rebut nombrosos premis i és acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d’Hongria. El realisme de Romero busca la màgia i el misteri que envolten la realitat quotidiana, la qual, a través de la seva mirada, adquireix un cert caire metafísic. La seva pintura neix de l’emoció i l’admiració que li produeixen fruits, flors, paisatges o figures que, situades en determinades atmosferes, posen de manifest la seva naturalesa i despleguen tota la seva bellesa. Sovint són objectes que ell disposa sobre la taula de forma que estableixin una relació espacial molt determinada entre ells, i que després il·lumina sense cap afany de teatralitat. És un procés lent i reflexiu, que a vegades dura dies, en què l’artista va teixint una relació plàstica, poètica, i fins i tot filosòfica amb el que pintarà. Segons ell, el que esdevé veritablement difícil és el procés d’aprofundir en la vida interna dels objectes per captar-ne tots els matisos. Alberto Romero està considerat, per la seva evolució pictòrica i intel·lectual, com un dels valors emergents més sòlids del realisme català. És professor i un gran coneixedor dels grans mestres de la pintura, i ha ampliat la seva formació a la Càtedra d’Antonio López García. A la imatge,  Alberto Romero, "Bol amb prunes grogues".