Nova recerca al jaciment de la Cova del Gegant

Un estudi cronològic a la Cova del Gegant de Sitges acaba de revelar que els neandertals van ocupar-la entre fa 94.000 i 59.000 anys. Aquesta descoberta permet disposar de la datació més completa i exacta d'aquest jaciment amb més restes de neandertal de Catalunya. Els neandertals van ocupar la cova durant un període de temps molt més llarg del que es pensava fins ara, si bé es creia que hi havien viscut neandertals fa 50.000 anys, ara el període s'amplia. La investigació, publicada a Quaternary Science Reviews, també fa palès el paper de la cova dins la ruta del litoral mediterrani, que durant els períodes més freds del paleolític va esdevenir un corredor natural per a animals i humans per evitar travessar per les muntanyes del Pirineu. Els arqueòlegs que lideren la recerca, Joan Daura i Montserrat Sanz, investigadors del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, expliquen que "amb aquest nou treball de datació, hem pogut establir que la cova va ser ocupada pels neandertals durant un període de temps molt més llarg del que es pensaven". Daura i Sanz afegeixen que "sabem que les restes de neandertal van ser dipositades en dos moments concrets i en espais diferents de la cova: fa entre 72.000 i 67.000 anys es van dipositar les restes d'un nen al fons de la cova, i posteriorment, fa entre 60.000 i 52.000 anys, es van dipositar les restes de dos individus més a la galeria més pròxima al mar". La recerca i el treball arqueològic en aquest espai natural també permet demostrar que els humans moderns també havien ocupat la Cova del Gegant, mentre que fins ara només s'hi havien trobat evidències corresponents a grups neandertals. Si bé no s'han trobat restes òssies d'aquests humans moderns, sí que s'han documentat vestigis de les activitats que hi van dur a terme, com ara els fogars. La datació que ara es publica estableix concretament tres etapes per al jaciment: • L'etapa de l'ocupació per part dels neandertals, fa entre 94.000 i 59.000 anys; • L'etapa que es comprèn entre fa 43.000 i 39.000 anys, en què ja es començarien a trobar evidències d'activitats d'humans moderns i que correspondria a les fases del châtelperronià i l'aurinyacià, • i l'última etapa, que aniria de fa 34.000 anys a 32.000, i que també correspondria a una ocupació de la cova per part d'humans moderns, concretament del final de l'aurinyacià fins al gravetià. Per aconseguir aquesta cronologia, els investigadors han fet un programa de datacions exhaustiu. Han fet servir mètodes de datació com el de l'urani-tori, el radiocarboni, i la datació per luminiscència (OSL), que s'havien emprat abans al jaciment, però ara amb tècniques noves que permeten més precisió i fiabilitat. Cova del Gegant La Cova del Gegant és una cavitat, que està situada en una zona dels Colls i s'enclava en l'indret de Punta de les Coves, a l'extrem sud-oest del municipi de Sitges i al marge dret de la desembocadura actual de la riera de Ribes. Aquest és un enclavament singular per estudiar la transició del paleolític mitjà al superior, quan apareixen les primeres poblacions d'humans anatòmicament moderns i desapareixen els neandertals. Al jaciment de la Cova del Gegant s'hi han trobat fins ara cinc restes de neandertal de quatre individus diferents. Entre les restes destaquen una mandíbula d'una dona de més de 15 anys d'edat que és una de les més antigues de Catalunya i és considerada la troballa de major interès extreta de la Cova del Gegant. L'any 2005 els arqueòlegs Joan Daura i Montse Sanz van estudiar aquesta mandíbula que va pertànyer als neandertals, que va habitar a la cova fa 53.000 anys. La troballa es trobava dipositada a l'Arxiu Històric de Sitges des del 1998 després que el paleontòleg, mossèn Santiago Casanova, fes una cessió a aquest equipament, tant de la mandíbula com de 600 fòssils més que va trobar durant les excavacions que va dur a terme a la dècada dels 50 a la Cova del Gegant. L'any 2015, a la Cova del Gegant, s'hi van trobar dues restes òssies més de neandertal que corresponien a un infant d'entre 5 i 7 anys. En aquest jaciment prehistòric també s'han trobat nombroses restes de l'època paleolítica i dels neandertals i alhora troballes importants de l'edat del bronze. Un lloc estratègic, ara en perill pel canvi climàtic Els investigadors, Joan Daura i Montserrat Sanz, també asseguren que "les noves datacions posen de manifest que la cova va ser reiteradament ocupada per neandertals i humans moderns". El jaciment estava situat en un lloc estratègic per desplaçar-se des del sud de l'actual França fins a la península Ibèrica. "Segurament, en els moments freds, el litoral mediterrani va actuar com a corredor natural, tant per a les poblacions humanes com per als animals. En els períodes freds va emergir una plataforma litoral que era utilitzada per a aquests desplaçaments, i la cova del Gegant era un punt clau del recorregut", apunten els arqueòlegs. Avui, la cova està parcialment inundada a conseqüència de les oscil·lacions del nivell del mar. Tot i que s'ha construït un mur per protegir el jaciment, els temporals i la pujada del nivell del mar amenacen aquest valuós patrimoni. En canvi, a les fases més fredes del paleolític, el nivell del Mediterrani es trobava entre 80 i 120 metres per sota de l'actual, de manera que deixava al descobert una gran plataforma costanera al peu de la qual es trobava la cova. "Actualment, el jaciment està amenaçat per l'escalfament global del planeta i en especial per la pujada del nivell del mar", expliquen els investigadors. El jaciment de la Cova del Gegant és el que ha aportat fins ara més restes de neandertal a Catalunya, on fins avui només se n'han localitzat set fòssils. Cinc d'aquests s'han trobat precisament a la cova del Gegant i els altres dos corresponen a la mandíbula de Banyoles i la dent de la cova de Mollet, a Serinyà, totes dues al Pla de l'Estany. Els treballs a la Cova del Gegant, que ara es publiquen, tenen lloc en el marc d'un projecte de recerca aprovat i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Imatge des de l'interior de la cova del Gegant. Fotografia: Joan Daura i Montse Sanz.