El Museu Universitat de Navarra presenta del 25 d'octubre del 2017 a l'1 d'abril del 2018 una exposició que mostra la sèrie Obres públiques de Juan Ugualde.
Obres públiques pren com a punt de partida una sèrie de peces de la col·lecció del Museu Universitat de Navarra: fotografies d'obra civil realitzades al segle XIX, que mostren la modernització d'Espanya en aquest període (construcció de carreteres, fars , ponts, aqüeductes i reformes urbanes). Moltes d'aquestes imatges van tenir el seu origen en encàrrecs institucionals, resolts per fotògrafs com Charles Clifford, Jean Laurent, José Martínez Sánchez o Auguste Muriel, que mostren en les seves imatges la transició d'un país rural a un industrialitzat, amb paisatges plens de carreteres, pals de telègraf i vies de tren.
Ugalde porta molt temps treballant amb fotografies. Encara que és pintor, un dels procediments que empra amb més freqüència és el collage: incorpora a les seves teles postals, fotografies comprades en mercats o realitzades per ell mateix, amb les que genera composicions que barregen elements heterogenis, en una estètica que de vegades es ha vinculat amb el pop. Així, el treball amb les fotografies del segle XIX té una clara continuïtat amb tota una línia de la seva obra anterior. "Són unes fotos que em encaixen perfectament", diu ell mateix. "És el que sempre he estat fent, fent fotos de barriades, com un documentalista. Però les obres que he emprat per a aquest projecte van ser realitzades per professionals a partir de 1800 ". El propòsit declarat d'Ugalde és generar "un llenguatge comprensible", i la fotografia és el mitjà de què se serveix per connectar amb la realitat d'una manera clara i directe. Les fotografies del segle XIX de les que parteix Ugalde van ser realitzades amb el procediment del col·lodió humit, que exigeix superar tot un seguit de difi cultats tècniques, com els perllongats temps d'exposició, que poden superar els trenta segons, o la necessitat de revelar i fixar les imatges en el mateix moment de la presa. Per això responen a uns enquadraments i a una posada en escena molt estudiats. Les còpies són d'una grandària mitjana (uns 40x50 cm), que ofereix una gran quantitat de detall i d'informació visual; i en molts casos estan muntades en àlbums, la qual cosa afavoreix la seva lectura com una sèrie de caràcter documental