El Museu Nacional de Belles Arts acull "Miró: l'experiència de mirar"

El Museu Nacional de Belles Arts de Bons Aires (Argentina) presenta des del 25 d'octubre l'exposició Miró: l'experiència de mirar. A l'acte d'inauguració van assistir Guillermo Dietrich, ministre argentí de Transport; Javier Sandomingo, ambaixador espanyol a l'Argentina; Ramón Puerta, ambaixador d'Argentina a Espanya; Andrés Barberis, CEO d'Abertis Argentina; i Sergi Loughney, director de Relacions Institucionals i Responsabilitat Social Corporativa d'Abertis. La mostra, organitzada pel Museu Reina Sofia, reuneix 50 obres (18 pintures, 6 dibuixos i 26 escultures) de les dues últimes dècades del treball creatiu de Joan Miró. Acompanyen la mostra dues pel·lícules: Miró l'Altre (Miró altre, 1969), de Pere Portabella i Miró parle (Miró parla, 1974). L'exposició, comissariada per les conservadores de la Col·lecció del Museu Reina Sofia Carmen Fernández Aparicio i Belén Galán Martín, presenta una conjunt d'obres que mostren com en els últims anys de la seva vida, l'artista es va enfrontar a la seva obra amb la voluntat d'explotar totes les capacitats del llenguatge plàstic que havia construït en els anys centrals de l'avantguarda històrica de París. Les pintures, dibuixos i escultures que componen aquesta exposició representen significativament aquest treball, en el qual s'evidencia l'ampliació de l'espai pictòric en uns llenços amb signes cal·ligràfics que arriben a la major intensitat amb els mínims recursos, i en on subsisteix també la presència d'una figuració de personatges mítics, tant en el llenguatge tridimensional a partir de l'objecte, com en la intensa i misteriosa figuració pictòrica. La mostra interrelaciona les obres en dues i en tres dimensions com un univers poètic i artístic únic, en el qual s'aprecia el renovat acostament al procés del que fortuït del surrealisme, marcat per les formes ara més contundents, lliures i gràfiques, per crear un món personal, en el qual les connexions són evidents. Com a complement a la revisió de l'univers plàstic i poètic de l'últim llegat artístic de Joan Miró, s'inclou la projecció de dos curtmetratges singulars dins de la filmografia dedicada al pintor, obra del realitzador català Pere Portabella (Figueres, Barcelona, ​​1929). Es tracta de: Miró l'Altre (Miró altre, 1969), documental realitzat amb motiu de l'exposició d'idèntic títol al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, ​​dedicada al mural que l'artista havia pintat en els vidres exteriors de l'edifici, que recull l'acció de la seva destrucció per part de l'artista, i del film Miró parle, (Miró parla, 1974), entrevista en primera persona sobre la personalitat creativa de Miró, que es va incloure en la producció mirar un portrait, editada per Maeght.