ADN Galeria, carrer Enrique Granados 49 de Barcelona presenta la primera exposició individual de Jordi Colomer a la galeria. Baixar al carrer / bajar a la calle / descendre dans la rue / going down into the street es pot visitar fins el 11 de novembre de 2017.
Colomer reflexiona sobre la ciutat i la forma en què les imatges construeixen un imaginari compartit i el modifiquen amb el pas del temps. Segons Colomer, aquestes imatges i la seva reactivació, són part de la pròpia transformació urbana. El carrer -sembla suggerir Colomer- és un espai en constant discussió, i una concepció radical de la “escultura extesa” ha de posar-lo al centre dels seus interessos, com una matèria privilegiada.
Colomer presenta dues instal·lacions: a Svartlamon Parade (2014), Colomer parteix d’imatges documentals de les desfilades organitzades pels estudiants de la UKA, la Universitat de Trondheim (Noruèga), que van tenir lloc entre 1910 i finals dels 80. Colomer posa a prova aquella memòria documental confrontant-la amb la ciutat contemporània amb una acció col·lectiva que restitueix el recorregut que aquelles desfilades dibuixaven a la ciutat. Igualment a Lessons (2017), l’actriu Laura Weissmahr revisita un sketch teatral estudiantil realitzat als anys 50, una paròdia del dispositiu que organitza la relació entre professors i estudiants, assenyalant una analogia entre teatre i discurs polític, incorporant, mitjançant un complex dispositiu, al públic de la pròpia exposició, qüestionant d’aquesta manera el nostre propi rol a la comunitat.
Desde els seus inicis el treball de Jordi Colomer ha anat incorporant a una singular visió de l'escultura elements dels dispositius escènics. Desde 1997 ha privilegiat l'ús de la fotografia i la video-instal.lació. Els seus primers videos prenen forma de micro-narracions de rel beckettiana, on els habitants es debaten amb objectes, decorats i espais artificials. En un segon període aquests personatges recorren els carrers o el desert amb gestos i derives que - amb un cert sentit de l'absurd- encomanen un marcat esperit crític, per indagar finalment en les possibilitats de supervivència poètica en la ciutat contemporània.
Jordi Colomer (1962) va néixer a Barcelona ciutat en la que va estudiar Art a l'escola EINA, Historia de l'Art a la Universitat Autònoma y Arquitectura a la ETSAB. Viu i treballa entre Barcelona y París.
Exposicions individuals recents: 2016: X-Ville, Galerie Michel Rein (Paris) i Arts Santa Mònica (Barcelona); 2014: White Nights, Rake Trondheim, (Noruega); 2012: Prohibido cantar / No singing (Matadero, Madrid); 2011: l'Avenir, BOZAR Palais de Beaux Arts (Brussel.les), What will come, Argos Centre for Art and media (Brussel.les), Crier sur les toits, Galerie Art & Essai (Rennes); 2010: Co Op City, Bronx Museum of the Arts (Nova York); 2009: Fuegogratis, Laboratorio Arte Alameda (Ciutat de Mèxic), Avenida Ixtapaluca, Galería Juana de Aizpuru (Madrid), Galerie Meessen De Clerq (Brussel.les), Anarchitekton, MOCA (Hiroshima); 2008: Fuegogratis, Galerie du Jeu de Paume (Paris). Ha participat a nombroses exposicions a tot el món; Manifesta X (Hermitage, St. Petersburg, Rússia, curador: Kasper König), o representant al pabelló espanyol de la Biennal de Venècia, curator Manuel Segade (2017).
Ha treballat també com a escenògraf per a teatre en obres de Joan Brossa, Samuel Beckett, Valère Novarina així com en una òpera de Robert Ashley.
Ha impartit nombrosos seminaris i work-shops, (selecció): EINA (Barcelona), ECAL (Lausanne), ENSBA (Lyon), ENSAParis-Malaquais (Paris), Matucana 100 (Santiago de Chile), CCE (Montevideo), UEM (Madrid).
A la imatge, Jordi Colomer, "Svartlamon Parade (videostill)".