"Què en sap, la història, de mossegar-se les ungles? / Troquel", a Arts Santa Mònica

Arts Santa Mònica presenta Què en sap, la història, de mossegar-se les ungles? / Troquel , una mostra amb els treballs de Francesc Torres – Santiago Ydáñez que es podrà visitar del 31 octubre del 2017 al 14 de gener del 2018. Aquesta exposició planteja un diàleg entre dos artistes de generacions bendiferenciades i dues obres amb tècniques totalment distintes. D’una banda, Francesc Torres presenta una videoinstal·lació que parteix d’un materialfílmic i fotogràfic inèdit de la biblioteca de la Universitat de Nova York procedent de la donació de Harry Randall, fotògraf i càmera de la Brigada Lincoln, la unitat de voluntaris americans que va viatjar a Espanya per defensar la República durant la Guerra Civil espanyola. El material es va filmar durant els anys 1937 i 1938, cobreix diversos frontsde guerra —Zona Centre (Guadalajara), Terol i l’Ebre—, i hi apareixenpersonatges rellevants, com Ernest Hemingway, la periodista MarthaGellhorn i Vladimir Copic, comandant de la XV Brigada, dins de la qual estrobava integrada la Brigada Lincoln. D’altra banda, Santiago Ydáñez, que en anteriors treballs ha revisat períodeshistòrics com el nazisme, mostra una sèrie de pintures de gran format quefixen, aprofundeixen i amplifiquen moments puntuals del mateix documentfílmic.Fins ara, la videoinstal·lació de Francesc Torres s’havia presecantat de maneraindividual en diferents museus com ara The Davis Museum del Wellesley College, Massachussets EUA, 2015 i el Museo de Teruel, 2016. Amb motiu d’aquesta nova presentació, Francesc Torres ha demanat a Santiago Ydáñez la creació d’un nou treball que també partís del document fílmic inèdit d'Harry Randall. Aquest fet concedeix una nova dimensió alprojecte, ja que la duplicitat de mirades sobre una mateixa font històricatransforma el resultat final segons els diferents llenguatges artístics queutilitza cadascun dels autors. Pel que fa a Francesc Torres, se serveix delvídeo, la fotografia i els objectes trobats; i pel que fa a Santiago Ydáñez, secentra exclusivament en la pintura, entesa com una translació de momentscongelats del film d’una manera distanciada, immediata i gairebé conceptual.Francesc Torres des d’un primer moment es va acostar a la font original desdel respecte més absolut. Tal com explica l’artista: “Vaig decidir mostrar totel material tal com estava, incloent preses defectuoses. No vaig volerdestruir la qualitat de troballa històrica en estat clínicament pur queconstituïen aquelles imatges fascinants. Vaig voler preservar la dicotomia deltemps històric, lineal, amb el temps desordenat, oníric, el temps del mite i lamemòria que coexistien en els fotogrames de la pel·lícula de Randall. És així com la memòria funciona. El que vaig fer va ser afegir el meu propi metratgepres en els mateixos llocs com a contrapunt al material trobat per portar-lotot al nostre present alienat i amnèsic ignorant de la seva història." Santiago Ydáñez, s’hi ha acostat d’una manera molt diferent, no ha partit dela cruesa del material original, però sí que ha partit des de la distància justaque concedeix la imatge aturada i curosament aïllada d’un relat espaitemporal més llarg (el del film). Una distància que s’ha vist augmentada pelpropi acte de pintar, que en última instància genera una nova realitat, un nou espai des d’on acarar la història.