A partir del 7 de novembre de 2017, l'Espai Valverde, al carrer Valverde, 30, de Madrid, acull l'exposició En concreto de Luis Asín. La idea de dedicar unes fotografies al formigó a l'any 2017 delata certa obstinació: és un material que té mala premsa, només superada per la de l'asfalt i ens recorda, impertinent, les nostres particulars inconsistències. Alguns minerals ens sobreviuran a tots malgrat que vinguin del buit. Les pedres contenen temps, però el d'aquesta resulta més proper al rellotge que a la geologia, un temps humà. Al formigó l'hem fet nosaltres: res menys efímer, res menys veloç i, en el fons, res menys modern que el material amb què decidim construir la nostra primera contemporaneïtat. Primer ànimes, després cossos i per acabar, records. De tot el que compartien el formigó i la imatge n'hi havia una particularment formosa: la química dissipava energia, desprenia una escalfor que era necessària controlar. En el cas del formigó per evitar les fissures; en el de la fotografia, també: les de la nostra realitat. El formigó és un material paradoxal i paratàctic, una pedra líquida en què ossos i pell són el mateix. Sota la perspectiva adequada, és el més proper que pot oferir la tectònica a l'exercici del clarobscur.