La llibertat de la nuesa de Fita a la Fundavió Valvi

A partir del 9 de novembre de 2017 i fins al 5 de gener de 2018, la Fundació Valvi de Girona, acull l'exposició Fita90,  laberint de llibertat a través del nu. Comissariada per Kim Bover, la mostra inclou una àmplia varietat d’obres, des dels anys quaranta, quan encara estudiava, fins al nou mil·lenni ‘fita 90’ És la tercera mostra commemorativa dels 90 anys de l’artista gironí. El nu és una disciplina que Fita gairebé no ha deixat mai des de l’escola. Només hi va haver una etapa en què va deixar de fer nus, per influències del seu entorn, però després hi va tornar amb una potència extraordinària, pràcticament fins avui. Perquè Fita no es deixa lligar per res ni per ningú: és un crit de llibertat”, afirma Kim Bover, comissari de Fita 90, la programació que commemora els 90 anys de l’artista gironí Domènec Fita i Molat (1927), amb sis exposicions en diversos espais de Girona i un llibre que culminarà aquest ambiciós projecte expositiu. L’exposició inclou prop de quaranta obres de tècniques diverses, en què predominen sobretot els dibuixos i les escultures realitzades amb bronze, terra cuita i alabastre, però també en planxa de metall, com l’estilitzada Sirena (1996), protegida en una urna de vidre al costat de la seva maqueta, feta amb fràgil tela metàl·lica: la primera, de 49 centímetres; la segona, de 29. Les obres més antigues que s’hi exposen són dos dibuixos de models fets amb llapis i tinta els anys 1944 i 1945, durant la seva etapa formativa, primer, a l’Escola de Belles Arts i Oficis d’Olot (1943-45) i, després, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1945-51), on va obtenir el títol de professor de dibuix. També hi ha una escultura en bronze, Paquita, que Fita va fer el 1947, l’any del seu vintè aniversari, però que té una semblança tan clàssica que podria passar perfectament per una escultura del segle XIX. Aquesta escultura femenina de 98 centímetres mostra una dona despullada dempeus, com bona part de les dones –els nus masculins són minoritaris– que protagonitzen aquesta exposició, “com les antigues kores gregues i les estàtues egípcies”, remarca la directora de la Fundació Valvi i corresponsable de la producció de la mostra, Maguí Noguer, amb la diferència que aquelles escultures arcaiques “encara portaven vestidures”