La gran exposició de l'any Sacharoff al Museu d'Art de Girona

El 25 de novembre s'inaugura al Museu d'Art de Girona la gran exposició de l'any Sacharoff que organitza el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i que comissaria Elina Norandi. L'any Olga Sacharoff s'organitza en commemoració dels cinquanta anys de la mort de l'artista que néixer a Tblisi (Geòrgia) en el si d'una família de l'alta burgesia. Després de formar-se a l'acadèmia de Belles Arts del seu país, es traslladà a Europa durant la primera dècada del segle XX. Després d'una estada a Munic, s'instal·là a París on comença a desenvolupar una pintura emmarcada en el cubisme i el postcubisme, que exposà en els diferents salons d'avantguarda. Quan va esclatar la Gran Guerra arribà amb la seva parella -el pintor i fotògraf anglès Otho Lloyd- a Barcelona on es van establir, mentre que passaven els estius a Tossa de Mar. Aquí va coincidir amb Marie Laurencin, Arthur Cravan, Albert Gleizes, Charchoune, i altres artistes que havien triat Catalunya per refugiar-se de la guerra. Durant aquests dies Sacharoff va participar amb una il·lustració a la revista 391, publicada a Barcelona per l'artista dadaista Francis Picabia. En finalitzar el conflicte bèl·lic, l'artista va tornar a París però continuaria viatjant freqüentment a la capital catalana i passant les seves vacances a Mallorca i Eivissa. Durant la dècada dels anys vint va exposar a diferents edicions del Salon d'Automne, del Salon des Indépendants, del Salon de l'Araignée i del Salon des Tuileries, on sempre va obtenir gran atenció i paraules elogioses per part de la premsa. També va participar a destacades exposicions col·lectives a Barcelona, Itàlia, Estats Units, etc. L'obra d'aquesta època destaca per una forta influència del primitivisme al qual l'artista suma unes iconografies molt personals, tractades des de la ironia i l'humor utilitzats amb una important càrrega crítica. Quan va començar a realitzar mostres individuals a prestigioses galeries de París i Londres, va obtenir una acollida molt positiva entre la crítica més influent de l'època. Així mateix, destacats intel·lectuals, col·leccionistes cultes i personalitats famoses compren les seves pintures. A París, Sacharoff va viure sempre al barri de Montparnasse on va freqüentar els cafès de moda (La Rotonde, La Coupole) i va establir contacte i amistat amb molts artistes de les primeres avantguardes: Picasso, Modigliani, Van Dongen, Gus Bofa, Manolo Hugué i també els que formaven part de la colònia russa com Marie Vassilieff, Chaim Soutine, Chana Orloff i Marevna Vorobev, entre d'altres. Arran del desencadenament de la Segona Guerra Mundial, Sacharoff s'estableix definitivament a Barcelona l'any 1940, vivint sempre al seu estimat barri del Putxet, el qual va plasmar en diferents llenços i des de diversos punts de vista. L'any 1943 Eugeni d'Ors la va seleccionar per estar present al Primer Salón de los Once a la Galeria Biosca de Madrid, espai on continuaria mostrant la seva obra. L'any 1947 va pintar Homenatge a la Mare de Déu de Montserrat, que és seleccionada per la Comissió Abat Oliba en el concurs de pintura celebrat amb motiu de l'entronització de la Mare de Déu a Montserrat. A Barcelona Olga Sacharoff va formar part dels cercles artístics de postguerra, treballant gairebé sempre amb la Galeria Syra, on presentava regularment les seves obres i formava part de la seva tertúlia. També va ser un membre actiu de La Colla, el grup d'artistes i intel·lectuals que es reunien a casa del col·leccionista Francesc Pérez de Olaguer, al qual la pintora va dedicar dues belles obres. Així, va retratar el ceramista Josep Llorens Artigas, els escultors Enric Monjo i Maria Llimona, els músics Frederic Mompou, Eduard Toldrà, Francesc Costa i Joan Gilbert Camins, els pintors Domingo Carles, Josep i Gabriel Amat, Antoni Vila Arrufat, Josep Mompou, Rafael Llimona, Otho Lloyd, Antoni Mataró i Josep Puigdengolas, a més d'altres personalitats del món dels negocis i financer. La seva presència era habitual a les exposicions nacionals i municipals de Belles Arts, així com a nombroses mostres amb diverses finalitats solidàries amb les quals l'artista sempre estava disposada a col·laborar. Tenia molta feina de pintar retrats, ja que molts integrants de la burgesia li feien encàrrecs i aquest va ser el seu principal suport econòmic durant aquesta època. No obstant això, va continuar pintant els temes i gèneres que va treballar des de sempre: bodegons, pintura de flors, paisatges i escenes quotidianes. Sacharoff sempre va demostrar una sòlida formació artística desplegant un ample repertori tècnic, ja que no només va utilitzar l'oli sinó també l'aquarel·la, el pastel, collage, aiguafort, etc. També va il·lustrar unes quantes obres literàries, i va realitzar decoracions i dissenys de diversa índole. Olga Sacharoff va morir a Barcelona l'any 1967, després de tota una vida compromesa amb l'art i amb la seva carrera professional. Afortunadament ens ha deixat un important llegat d'obres que, sens dubte, l'acrediten com a una figura destacada dels llenguatges artístics del segle passat. Any Olga Sacharoff Del 25 de novembre al 2 d'abril es podrà veure l'exposició Olga Sacharoff: Pintura, poesia i emancipació al Museu d'Art de Girona. El 2 de desembre a les 12 hores s'ha programat un vermut d'art al Museu d'Art de Girona. El 24 de febrer del 2018 tindrà lloc un taller familiar. El 9 de març s'ha programat una taula rodona amb la participació de Glòria Bosch, Àlex Mitrani, Susanna Portell i Elina Norandi. El 17 de març també hi haurà una taula rodona al Museu d'Art de Girona. S'ha previst exposicions a l'Espai Blanc, seu de Sant Gervasi de l'Escola Superior de Disseny i Art Llotja del 13 de desembre al 16 de febrer; a l'Espai Putxet de Barcelona des del 7 de novembre; de l'11 al 29 de desembre, a la seu del districte de Sarrià-Sant Gervasi i la primera quina de juny del 2018 al Centre Civic Vil·la Florida. El 14 de desembre indrà lloc una taula rodona al Museu Picasso. També s'han previst diferents activitats a Tossa de Mar, al barri del Putxet, a Sant Celoni, així com conferències al Museu de Montserrat, Can Manyé d'Alella, Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella de la Garriga, Museu Deu d'El Vendrell, Ca la Dona de Barcelona... i actes acadèmics a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.