Mac Badia i Jan Monclús a la Fundació Arranz-Bravo

La Fundació Arranz-Bravo de L’Hospitalet de Llobregat presenta del 28 de setembre al 26 de novembre del 2017 una exposició de Marc Badia i Jan Monclús. L’aventura de la mort sobtada i mediatitzada és el tema de fons que hi ha al darrere de la mostra Marc Badia-Jan Monclús. Let me die alone, but please film it, que comissaria Jordi Antas per a la Fundació Arranz-Bravo. El projecte expositiu de Marc Badia (Barcelona, 1984) i Jan Monclús (Lleida, 1987) explora les similituds entre el binomi èxit-fracàs i el concepte d’absurd o “fer malgrat tot”. Una combinació que ens permet acostar-nos a certs interessos disfuncionals que comparteixen els dos artistes, com són l’error, la decisió, la broma o el repte absurd. El projecte pren, com a punt de partida, el primer fail gravat per una càmera l’any 1912. Una filmació en què Franz Reichelt (1878-1912) va voler provar el seu disseny de paracaigudes saltant des de dalt de la Torre Eiffel. Reichelt va caure en picat i es va morir. L’acció ha passat a la història més com un símbol d’estupidesa que com un sacrifici pel progrés tecnològic. Let me die alone but please film it, títol compost per una frase senzilla, planteja una dialèctica centrada en la pintura expandida mitjançant la confecció d’un relat escrit a quatre mans per fer-nos reflexionar: d’una banda, la figura del loser, entès com un ens disfuncional que prioritza l’ideal improductiu, i, de l’altra, l’entusiasta, que opera des d’un caràcter més propi del desig i l’exaltació. A la imatge, Marc Badia-Jan Monclús. Let me die alone, but please film it.