Presentació de "Radicals lliures" d'Altaió i "Esdeveniment" de Mirabete a la Fundació Tàpies

El dia 28 de novembre a les 19 h. tindrà lloc a la Fundació Tàpies de Barcelona la presentació dels llibres de poemes Radicals lliures de Vicenç Altaió i Esdeveniment de Ricard Mirabete. Sobre Radicals lliures: “Vicenç Altaió demostra el modus operandi del poeta metacientífic, és a dir, eminentment líric i renaixentista incessant. La via de la ciència en l’art és alhora la via de la poesia en el coneixement. Són les dues línies de discurs que operen en el doble tall líric de Radicals lliures: el discurs lingüístic (que és matèric) i el discurs visual (que és empíric). El coneixement humà és el compendi de les nou arts radicals i lliures concebudes per Altaió: la música és geometria / la poesia és revelació / l’escultura és matèria feta per l’ésser humà / la religió és recerca i experimentació / la pintura és imatge de l’univers / el teatre és la societat humana / l’arquitectura és la cristal·lització del coneixement suprem dels humans. Aquesta capacitat de generar una intel·ligència compartida és, en Altaió, una original i magnífica concepció de l'arquitectura (del llibre i del poema) com a obra i com a lloc per a ser-hi. També del món metafísic del jo. Un Museu de vida i de ciència on respira el pensament fet matèria humana i còsmica. Entrem-hi i fem gran el cosmos: l’univers es representa en els ulls”. Ricard Mirabete, al pròleg del llibre "Radicals lliures" de  Vicenç Altaió (3i4, 2017) Sobre Esdeveniment: “Mirabete deflagra el mètode deconstructiu i posa les despulles com a matèria figurable en maturació. L’ésser, doncs, com si fos una sala d’estar on habita l’ésser mateix. En aquest punt, dins el dedins, la poesia, com a espai d’autoreferencialitat, n’és el lloc ideal per a l’esdeveniment. Vist així, l’esdeveniment creua dos espais ben diferenciats: la filosofia i la filosofia del llenguatge respecte al jo líric existencial i la història; i en replica doncs la qualitat comunicativa del llenguatge per assolir un grau definitiu d’esdeveniment sobtat. Som en una matèria absent que ens constitueix; i és llavors que ja no som sinó que esdevenim. Passem doncs d’una identitat estàtica a una identitat dinàmica. Per esdevenir, cal morir i per morir cal matar l’experiència del jo amb les coses, el seu estar. La ment és una sopa de lletres d’on emergeixen les cèl•lules del llenguatge i la ment és el cementiri del llenguatge, principi i fi. Ni principi ni fi. Poema." “Esdeveniment” és un llarg poema líric no-narratiu. Escrit en una sola pàgina en blanc, les tres seccions s’hi inscriuen una dins l’altre, no pas l’una al costat de l’altra. Així l’espai -i no el temps- configura la vastitud del poema. Ricard Mirabete retorna la realitat a la ment. Vicenç Altaió, al pròleg del llibre "Esdeveniment" de Ricard Mirabete (3i4, 2017) A la imatge, Vicenç Altaió.