El MAMT reivindica la figura de Jaume Mercadé

El Museu d’Art Modern de Tarragona del 16 de novembre al 14 de gener del 2018 reivindica la figura de Jaume Mercadé, amb una exposició arran del cinquantè aniversari de la seva mort. El Museu d’Art Modern de Tarragona, amb la col·laboració del Museu de Valls, ha volgut homenatjar i reivindicar la figura i l’obra del pintor i orfebre Jaume Mercadé (Valls, 1889-Barcelona, 1967), arran del cinquantè aniversari de la seva mort. L’exposició repassa, a través d’una selecta tria d’obres, les etapes més significatives del seu quefer pictòric, sense oblidar la seva tasca d’orfebre i joier. L’estreta relació entre la seva creació i el Mediterrani és un dels aspectes més significatius. El paisatge és el gènere més conreat per l’artista –encara que també va tractar la figura, el retrat i la natura morta–, però no qualsevol paisatge, sinó que es va identificar plenament amb els camps de Tarragona i les seves rodalies. La terra on va néixer i on va passar llargues temporades fou una terra estimada i sentida amb tanta intensitat que, no només la va reflectir en les seves pintures, sinó també en un text autobiogràfic: “Vaig néixer a Valls i passo els estius en l’anomenat Bosc de Valls, a quatre quilòmetres d’aquesta ciutat, en un paisatge horacià on les corbes de les muntanyes són tan suaus i harmonioses com les línies del cos femení, on l’aire és cristal·lí i el silenci, clar i transparent.” La relació i el contacte directe amb la natura el portà a interpretar els garrofers, les terres llaurades, els pinars que voregen la costa, els contorns suaus del turons, la llum enlluernadora… en una mena de comunió amb l’espai i amb l’atmosfera que respirava. La seva mirada desgrana els secrets interiors per desvetllar totes les interioritats de la terra, els arbres, les masies o els terrossos i ho reflecteix mitjançant un llenguatge sòlid i construït. Mercadé va rebre les influències del Noucentisme en el període de la seva formació, però no en va ser un seguidor, de la mateixa manera que va estar a prop de l’aventura avantguardista sense participar-hi. Aquella robustesa, serenitat i calidesa mediterrànies i l’ambient bucolià i virgilià que Eugeni d’Ors havia promogut es detecten en certa manera en les obres de Mercadé, encara que fou sobretot la construcció de Cézanne i el color de Matisse les premisses sobre les quals va treballar. La seva evolució va ser coherent, sense canvis bruscos, fruit de l’assimilació de diferents herències i la incorporació de noves lliçons. Ja als anys 20, l’ordre cezannià, el geometrisme cubisitzant i el color net i fresc, destaca amb força, mentre que la construcció està relacionada amb la importància del dibuix. Tot just acabada la Guerra Civil, el color esclata en una festa fauvista, mentre que la forma s’esquematitza; una eufòria cromàtica que s’anirà reduint a favor d’una pinzellada més gestual. Progressivament, augmenta la importància dels volums i del pes de les formes, accentuat per les textures, els gruixos i les pastositats que deriven de l’auge de l’informalisme. No fou només en el vessant de pintor on va evolucionar fins a l’últim moment, sinó que també en l’àmbit d’orfebre s’arriscà amb una creació que reconduïa l’esperit avantguardista. Personatge imprescindible per entendre l’evolució de la joieria catalana, les seves joies estan concebudes pictòricament, amb tocs de color esmaltat, i de contorns tímidament geometritzats, inspirats en el cubisme. Aquest eclecticisme, fruit de la unió entre tradició i incorporació d’elements avantguardistes, defineix la joieria del Noucentisme representada por Jaume Mercadé i Ramon Sunyer, principalment. Amb motiu de l’exhibició de l’exposició, es presenta el volum número 38 de la col·lecció Tamarit, amb un estudi monogràfic que porta per títol Jaume Mercadé, a la recerca d’un art total. 1889-1967, del qual és autor el crític i historiador de l’art, Daniel Giralt-Miracle. A la imatge, Paisatge de Lilla, 1984 de Jaume Mercadé.