La Universitat de Barcelona i el Museu d’Història dediquen una exposició als llibres antics

El dia 16 de novembre, es va inaugurar al Museu d’Història de Catalunya l’exposició «Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona», un espai per delectar-se en la contemplació de llibres antics i entrar així en el món poc conegut del que durant molts segles va ser el màxim vehicle del saber: el llibre. La mostra, de caràcter temporal, ha estat organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i la Universitat de Barcelona, que conserva, estudia i difon un ric fons bibliogràfic patrimonial del qual s’han extret les obres seleccionades per a l’exposició: la Biblioteca de Reserva del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI). La inauguració va ser a càrrec del vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona, Salvador García Fortes, i la directora del Museu d’Història de Catalunya, Margarida Sala. També hi van assistir la secretària general del Departament de Cultura, M. Dolors Portús, i JusèpBoya, director general de Biblioteques, Arxius, Museus i Patrimoni. En la seva intervenció, Salvador García va explicar que l’exposició recull quaranta dels seixanta-cinc llibres del fons bibliogràfic patrimonial del CRAI mostrats i estudiats al llibre Els tresors de la Universitat de Barcelona. Fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva (Edicions de la UB, 2016). «D’aquella magnífica edició, que convida a la intimitat de la lectura, n’ha sorgit aquesta mostra acurada que introdueix el gran públic en un exercici de contemplació, que és alhora d’aprenentatge i de gaudi. Als plaers, en plural, de mirar», va afirmar. «L’objectiu —en paraules de Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Reserva— és mostrar la riquesa de la col·lecció, d’un fons patrimonial que representa un testimoni valuós de la nostra història», va destacar. Per la seva banda, la directora del Museu d’Història de Catalunya, Margarida Sala, va afirmar: «El Museu i la Universitat som conscients de com n’és d’essencial que des de les institucions públiques s’impulsin iniciatives per donar a conèixer no només el patrimoni sinó també totes les tasques que es duen a terme per garantir la protecció i la salvaguarda dels béns». Després de mostrar un manuscrit, un incunable i un imprès, el recorregut principal de l’exposició exhibeix llibres d’aquestes tres tipologies organitzats en set àmbits temàtics: «El cel i la terra», «El poder de la paraula», «El progrés i la tècnica», «El relat de la memòria», «Espiritualitat i pensament», «Llei i ordre» i «Mons llunyans». Dos exemplars de cada àmbit presenten aspectes destacats o curiosos del llibre, com ara la il·lustració, els seus antics posseïdors, la mutilació de l’exemplar i l’escriptura, entre altres. I, a més, cinc d’aquests àmbits disposen d’un dispositiu per poder visualitzar altres imatges representatives dels llibres exposats. Criden l’atenció per la seva singularitat llibres com Miscel·lània científica catalana, que recull  un dibuix a color d’un cometa vist el 25 de desembre de 1705; el Llibre dels feyts, també anomenat Crònica de Jaume I, la peça més emblemàtica del CRAI Biblioteca de Reserva ja que és la còpia en català més antiga conservada del relat del Conqueridor; o l’obra Astronomicum Caesareum, un antecedent dels llibres pop-up, amb 35 rodes mòbils que permeten fer càlculs de posició, calendari i moviments dels planetes a partir de la superposició de fins a sis discos de paper. Paral·lelament a l’itinerari principal, s’exhibeixen tres vitrines didàctiques per mostrar la materialitat del llibre antic: els suports del llibre, l’escriptura (manuscrita i impresa) i  l’enquadernació. Més enllà de les peces i les seves cartel·les, en aquestes vitrines es visualitzen també diferents vídeos que il·lustren la temàtica respectiva. I, finalment, també s’hi inclou un espai dedicat al CRAI, concretament a la Biblioteca de Reserva i al Taller de Restauració. El fons bibliogràfic que trobem en aquesta exposició és un testimoni preciós de la nostra història. Va néixer a la primera meitat del segle xix arran del desmantellament de les biblioteques conventuals i es va consolidar l’any 1881 amb la incorporació al fons de la col·lecció de la Universitat de Cervera. En aquest sentit, l’exposició és una oportunitat excel·lent per donar a conèixer la cultura escrita i els hàbits lectors de diferents moments i procedències i, d’una manera més general, per donar veu al ric i poc conegut univers del llibre antic i de les biblioteques històriques. Entre les activitats organitzades al voltant de l’exposició, s’ofereixen visites guiades a la mostra a càrrec de Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Reserva; un taller de cal·ligrafia històrica per a tots els públics, i visites al Taller de Restauració de la Universitat de Barcelona, on diferents professionals explicaran com es restauren els llibres antics i mostraran peces originals tant restaurades com en procés de restauració. L’exposició temporal «Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona» és fruit del conveni signat l’any 2016 entre la Universitat de Barcelona i el Museu d’Història de Catalunya, segons el qual les dues entitats es comprometen a organitzar una exposició anual sobre el patrimoni cultural de la UB als espais del Museu fins al 2019. Així, l’any 2016 es va organitzar la mostra «Tresors del coneixement. ArborScientiae» i enguany es presenta «Els plaers de mirar», la segona d’aquesta sèrie de mostres acordades.