Escif, elegit entre 300 artistes pel gran mural de Sant Feliu de Llobregat

Escif ja estat l’artista elegit, entre 300 aspirants, per transmetre valors i memòria històrica en el gran mural de la Plaça de la Salut a Sant Feliu de Llobregat. El jurat composat per Jaume Roig (fundador de Brooklyn Street Art i gestor cultural), Fernando Figueroa (Doctor en Història de l'Art i investigador independent, especialitzat en graffiti i art urbà), Veronica Werckmeister (Pintora i muralista), Esteban Marín (President de Contorn Urbà i muralista) i Monica Campana (Cofundadora de Living Walls i cap de projecte de l'exposició d'art urbà Open Source) l’ha triat entre els 12 finalistes, de 300 propostes. Els finalistes foren: Axel Void, Borondo, Col·lectiu Liquat + alfals, David de la Mà, Escif, Guido Van Helten, Hyuro, Innerfields, Millo, Otecki, Sabotatge al Muntatge i Sant. Finalment, després d'una llarga tarda valorant les propostes de tots els finalistes, va ser Escif qui va guanyar la competició internacional llançada al juny. Els punts avaluats van ser currículum i formació acadèmica, beques i premis rebuts, realització de murals en espais públics i adequació de l'estil i de l'obra a la finalitat del mural. Escif "La paret és nostra", una proposta plena de sensibilitat que dóna veu a les lluites del moviment veïnal de Sant Feliu. L'artista valencià reconegut internacionalment per la seva originalitat i la profunda reflexió que acompanya les seves creacions és també un gran activista, lluitant contra la gentrificació o en favor del medi ambient. Escif va investigar sobre la història del barri de la Salut i de Sant Feliu i va parlar amb veïns que van viure els fets fa 40 anys, així com amb la historiadora Beatriz Jiménez, autora de "Lluita en feminino. Les dones de les associacions de veïns de Sant Feliu de Llobregat (1974-1979) ". La seva proposta, molt detallada, s'inicia així: "Recuperar la memòria del moviment veïnal és mantenir-lo amb vida. L'essència d'una lluita no està en els seus èxits; però sí en el seu compromís i constància. És important rescatar el passat, donar-li veu al present i obrir la porta al futur. Mantenir la flama encesa perquè altres puguin seguir la seva llum. Proposo una paret de contenció, que rescat la veu dels que se'n van anar, que alberg la veu dels que queden, que suggereixi la veu dels que vindran. Una paret inclusiva feta per i per als veïns. una paret que es pugui escoltar, que contingui el soroll del barri, de la seva història i dels seus habitants. Una paret que es pugui llegir, amb tantes lectures com a visitants s'apropin a veure-la".