Presentació de Marko Daniel com a nou director de la Fundació Joan Miró

El que fins ara era cap de programes públics de la Tate Modern i la Tate Britain de Londres s'incorporarà el 2018 a la seva nova posició dins de l'equip de la Fundació Joan Miró amb el repte de liderar el viatge de la institució cap al seu 50 aniversari. Daniel recull el testimoni de Rosa Maria Malet, degana dels directors barcelonins de museus, que s'ha jubilat després de 37 anys al capdavant de la institució. L'esperit de l'obra de Joan Miró, profundament arrelada a l'àmbit local per projectar-se cap al que és universal, recorre el programa de Marko Daniel, els objectius principals del qual són potenciar la col·lecció com a pedra angular de la Fundació amb noves formes de presentar-la i divulgar-la; desenvolupar una programació expositiva compromesa amb el públic; desplegar uns programes públics que interpel·lin totes les audiències de la institució; enfortir-ne i enriquir-ne la xarxa de vincles, sinergies i complicitats, com també potenciar-la com a centre de recerca sobre l'artista i sobre art contemporani. Marko Daniel ha presentat el seu projecte de direcció per a la Fundació Joan Miró acompanyat pel president de la institució, Jaume Freixa, i la directora sortint, Rosa Maria Malet, en una trobada a la Biblioteca Jacques Dupin, Centre de Documentació de la Fundació Joan Miró. Després del llarg període de creixement i estabilitat sota la gestió actual, Daniel sosté que és un gran moment per assumir «el repte de liderar el viatge de la institució cap al seu 50 aniversari». Amb aquest objectiu, el que fins ara era cap de programes públics de la Tate Modern i la Tate Britain de Londres signa una proposta que enfonsa les arrels en l'esperit de l'obra mironiana i en els valors fundacionals del centre per projectar-se cap al futur. Aquest expert en art contemporani xinès i català ha explicat la seva presa de contacte personal amb aquests valors a partir de dos moments rellevants de la seva biografia: l'exposició del centenari Joan Miró 1893-1993 i la mostra Joan Miró: L'escala de l'evasió (2011). Amb el primer, Daniel –que era a Barcelona a causa de la seva tesi doctoral–, va descobrir la Fundació com «un lloc on gaudir d'exposicions impactants de gran solidesa acadèmica, que proporcionaven estímul intel·lectual i vivència emocional en la mateixa mesura». El 2011, ja com a comissari, va treballar braç a braç amb l'equip de la institució en el projecte Joan Miró: L'escala de l'evasió, ocasió que li va permetre «conèixer Miró com un artista en el qual confluïen art i vida, bellesa i realitat social i política, especificitat local i ambició universal». Atès que Joan Miró es va comprometre amb allò que tenia més a prop per arribar al món, Marko Daniel afirma que vol potenciar «una Fundació Joan Miró que mantingui l'especificitat local per projectar-se a l'àmbit internacional, tant pel que fa als públics com al seu programa d'exposicions i activitats». En aquest sentit, Daniel concep la institució com «un lloc compromès amb l'art i la cultura catalans però també com un lloc on Barcelona i la cultura catalana es trobin amb el món». Per a això, recorda la importància de treballar a fons «la reciprocitat que hi ha entre la voluntat d'acollir i la capacitat de ser un centre efectivament obert i receptiu». Marko Daniel ha valorat molt positivament el trasllat recent de la col·lecció als espais icònics projectats per l'arquitecte Josep Lluís Sert, com també la seva nova presentació dinàmica, una operació que «ha tornat a donar gran prominència a l'obra de Miró, font de la identitat artística de la Fundació i el seu principal actiu». La proposta de Daniel destaca la necessitat de continuar potenciant la col·lecció com a pedra angular de la Fundació perquè «sorprengui mitjançant noves formes d'exhibir-la a l'edifici i noves i múltiples maneres de comunicar-la a tots els públics». La conservació i l'estudi de l'obra de l'artista també han de mantenir la prioritat, segons el nou director. Marko Daniel subratlla la necessitat d'aprofundir aquestes línies, ja que en la seva opinió, «amb la publicació del catàleg raonat i l'edició crítica de la correspondència de Miró, hi ha evidència d'una gran qualitat de treball desenvolupada internament en col·laboració amb socis i homòlegs acadèmics, com el Grup de Recerca Internacional Joan Miró». Aprofundint en aquesta qüestió, Daniel ha manifestat la voluntat de «consolidar les línies actuals de recerca i de desenvolupar noves iniciatives acadèmiques com, per exemple, un doctorat internacional, a més de teixir noves aliances per dur a terme projectes de recerca postdoctoral i curatorial que potenciïn la Fundació com un centre de referència en l'estudi de l'obra mironiana i de l'art contemporani».