Aïda Andrés presenta "Cossos infralleus" a la Fundació Arranz-Bravo

La Fundació Arranz-Bravo de l'Hospitalet de Llobregat presenta del 30 de novembre a l'11 de febrer del 2018 l'exposició Cossos infralleus. Aïda Andrés Rodrigálvarez (Barcelona, 1985) és la darrera guanyadora del premi d'Arts Visuals Arranz-Bravo 2016. El jurat, que va estar format pels artistes Bernat Daviu, Eduard Arranz-Bravo, Miquel Gelabert, i el crític Albert Mercadé, van premiar a l'artista per la coherència i unitat dels seus darrers projectes, centrats en el treball obert i sensible de la captació de la llum a través del gravat, el paper o la ceràmica, en un medi tan agresta com l'Antàrtida. En efecte, l'Aïda passà prop d'un mes vivint al continent més remot i gèlid per a dur a terme una indagació artística: la captació de la llum en el seu estadi més desesperat i sublim. L'exposició a la fundació Arranz-Bravo es presenta com la continuació d'aquell projecte antàrtic, proposant una versió actualitzada i deconstruïda de la idea romàntica del sublim. L'Aïda amplia i aprofundeix en els problemes artístics fonamentals que en van sorgir durant la seva indagació: noves sèries de paper policromat amb els matisos lumínics de la terra i l'atmosfera; grans escultures de paper, amolladores dels espais essencials i abstractes que va albirar; i noves séries de gravat, a partir dels accidents i sensacions que va l'Aïda va viure a l'Antàrtida. Els artistes Mònica Planas i Àlex Palacín, companys d'estudi de l'Aïda en el taller de L'Hospitalet, parlen així de la seva obra en el text Mirar la llum tocar les coses: "L'Aïda fa visible la llum. Utilitza diferents medis i estratègies per relacionar-s'hi i registrar com aquesta entra en contacte amb els cossos per tal de materialitzar-la. Captura l'atmosfera de llocs i de moments concrets a partir de donar cos a tots aquells elements intangibles i passatgers que conformen els entorns. No la produeix ni la reprodueix, la registra. (···) Per percebre aquesta mena d'incisions infralleus cal ser allà, conviure-hi. És per això que per a l'Aïda casa seva és una localització essencial per al desenvolupament de les seves pràctiques. És allà on, immersa en el dia a dia, va registrant aquestes modificacions que nota com una activitat més de la seva quotidianitat. Com si coproduís totes les obres amb el temps, la seva part consisteix bàsicament a contemplar: contemplar com una forma d'afecció davant el que mira i sentir com un forma de conèixer." L'exposició compta amb la col·laboració també del crític d'art Frederic Montornés, amb un text realitzat crític dedicat a l'obra de l'Aïda.