El Museu Nacional de Ceràmica recorre l'evolució tècnica i estilística de la seda

L'exposició Els temps de la seda exhibeix un centenar de peces datades entre finals del segle XVII fins a mitjans del XIX, procedents dels fons del Museu, de col·leccions particulars i de set institucions. La mostra és fruit de la tasca investigadora dels comissaris Mercè Fernández i Josep Manuel Sabater, centrada en els aspectes tècnics de la producció de teixits de seda i en la seva evolució estilística. Una part de les peces exposades han estat a més intervingudes prèviament a l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, sota la coordinació de Mercè Fernández, amb vista a la seva exposició a la mostra. Centrada en la producció de seda a Europa entre finals del segle XVII i mitjans del XIX, l’exposició inclou fragments tèxtils, peces d'indumentària com ara basquiñas, justets, mantells, casulles o dalmàtiques, cortines i domassos i alguns mobles entapissats en seda, així com un llibre imprès i documents. L'exposició està estructurada en onze apartats, vuit d'ells de caràcter cronològic i tres d'ells de caràcter temàtic i transversal. Les peces s'exhibeixen seguint un criteri cronològic i estilístic des del segle XVII fins als corrents de l'historicisme i l'eclecticisme del segle XIX, passant per l'època anomenada bizarre (1690-1720), dentelle (1720-1732), naturalisme (1732-1745 ), rococó (1745-1770), neoclassicisme (1770-1795) i Imperi (1795-1815). A cada secció, es mostren peces representatives de l'època, tant a nivell tècnic com estilístic, evidenciant l'evolució de la producció sedera europea i la influència dels corrents artístics coetànies. La mostra ha estat organitzada per la Subdirecció General de Museus Estatals i el Museu Nacional de Ceràmica amb la col·laboració de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, Generalitat Valenciana i esta oberta del 24 de novembre de 2017 al 19 de març de 2018.