El dia 17 de desembre s'inaugurarà l'exposició temporal "De Vilà Clara a Vilà-Clara. Família de ceramistes" a la sala d'exposicions temporals del Terracotta Museu. L'acte estarà presidit per Lluís Sais i Puigdemont, alcalde de la Bisbal d'Empordà, i comptarà amb l'actuació de la formació bisbalenca "Tres i no res". La mostra es podrà visitar fins al 8 d'abril del 218. La nova exposició del Terracotta Museu és una retrospectiva del treball realitzat a l'obrador bisbalenc Vilà Clara Ceramistes.
El taller dels Vilà Clara, i els dos personatges homenatjats en aquest mostra, Josep Vilà Clara i Josep Vilà-Clara Garriga, pare i fill, representen per a la ceràmica de la Bisbal dues figures transcendents en la història moderna de la ceràmica de la ciutat i, per extensió, de tot Catalunya. Dos treballadors de la ceràmica que, moguts per una vocació extraordinària, incansable al llarg dels seus anys d'ofici, han mostrat sempre un elevat sentit d'exigència i de reivindicació per la professió que ha ajudat a fer créixer i dignificar l'actual ceràmica de la Bisbal. Donar a conèixer aquests dos protagonistes, sens dubte, ajuden a dignificar l'ofici i, de retruc, la ceràmica de la Bisbal.
"De Vilà Clara a Vilà-Clara. Família de ceramistes"
Josep Vilà Clara (Palamós, 1910 - La Bisbal d'Empordà, 1989) és una figura transcendent en la història moderna de la ceràmica bisbalenca i, per extensió, de tot Catalunya; un dels pioners que va saber fer el pas de la terrissa tradicional a la ceràmica d'autor considerada com a objecte d'art, i el fundador d'una família de ceramistes que amb les seves creacions han sabut donar relleu i qualitat a la ceràmica de casa nostra.
La seva trajectòria com a ceramista (curiosament força tardana, atès que els primers contactes de Josep Vilà amb la ceràmica van arribar quan gairebé tenia quaranta anys) ens mostra un home amb una gran inquietud artística, permanentment interessat pel coneixement de noves experiències, per aprendre i assimilar amb veritable constància totes aquelles tècniques i procediments de l'ofici que li resultaven més suggestius o convenients a l'hora d'aconseguir els seus objectius estètics.
Una personalitat decisiva tant per la influència del seu mestratge (el seu propi fill n'és el millor exemple) com pel seu paper de fundador d'una de les empreses més representatives de la ceràmica bisbalenca contemporània: "Vilà Clara Ceramistes", un negoci familiar que, partint de zero, ha anat creixent fins al dia d'avui, i sense que la quantitat hagi anat en detriment de la qualitat.
Espectador i protagonista privilegiat de la transformació que patirà la ceràmica bisbalenca des de mitjans dels anys quaranta i durant tota la segona meitat del segle XX, Josep Vilà Clara ens ha deixat com a llegat una obra ceràmica extensa i de gran categoria. El seu principal mèrit és, sens dubte, haver estat capaç de convertir-se, sense un coneixement heretat i de manera totalment autodidacta (comptant només amb la seva pròpia creativitat, domini del dibuix i esperit de recerca), en un consumat ceramista, responsable d'introduir en la ceràmica tradicional bisbalenca nous elements de forma i color que aconseguiren un renovament, fidel al passat de la terrissa popular tot assolint, amb els seus productes, una excel·lent execució i una categoria artística més que notable.
Josep Vilà-Clara Garriga (La Bisbal d'Empordà, 1937), porta actualment la direcció artística del taller, tot realitzant peces d'autor que li permeten una gran llibertat creativa i plàstica. A diferència del pare, la seva obra i les seves recerques l'han portat a valer-se menys dels recursos estrictament decoratius i recolzar-se més en la qualitat dels materials.
Artista sobri i detallista, pacient, allunyat inicialment de la disciplina de les belles arts i de qualsevol tradició artística, la seva obra sorgeix de la investigació constant i d'un coneixement profund del procés tècnic. El domini total dels colors, amb els quals aconsegueix uns resultats sorprenents, un plantejament que cerca una exploració esteticista de la mateixa matèria, la tècnica emprada i, finalment, un acabat impecable (el qual només es pot assolir amb un domini absolut de la cocció), són les seves principals senyes d'identitat, ara i sempre.
Partint d'un figuratiu abstracte en les seves primeres creacions, Vilà-Clara Garriga evoluciona amb el temps cap a un surrealisme abstracte; la idea i el concepte, el diàleg entre volums positius i negatius (entre el ple i el buit), els ritmes, la línia, els plans, l'abstracció com a exaltació de la pura plasticitat, conformen l'expressió d'un nou llenguatge. La seva idea de l'art ha desplaçat la ceràmica al seu aspecte més expressiu, constructiu, inventiu; un art que és expressió de l'espontaneïtat i de la llibertat més absoluta, d'aquí la importància que hi tenen la taca, el traç, la gota, la textura.
Observar les peces de Vilà-Clara Garriga és endinsar-nos en un món viscut, estimat i reconegut. Amb cada obra, proclama el seu amor per a la ceràmica, que al cap i a la fi és el mitjà que li ha donat la dimensió simbòlica i d'experimentació que necessitava per a trobar un codi artístic personal. Un treballador de la ceràmica que, mogut per una vocació extraordinària, incansable al llarg de més de seixanta anys d'ofici, ha mostrat sempre un elevat sentit d'exigència i de reivindicació per la professió que ha ajudat a fer créixer i dignificar l'actual ceràmica de la Bisbal.
A les imatges, a dalt, Josep Vilà Clara decorant un plat amb punxó (autor: Josep Vilà-Clarà Garriga) i a sota Josep Vilà-Clara Garriga decorant una escultura (autor: Ferran Vilà-Clara Grasiot).