"Els primers trets de Francesc Boix" al MUME

Una selecció de fotografies del fons de Francesc Boix conforma l'exposició "Els primers trets de Francesc Boix", organitzada per l'Institut d'Estudis Ilerdencs i que acull el MUME de La Jonquera. Aquesta exposició té el seu origen en un fons de fotografies de guerra d'un jove Francesc Boix fetes entre 1937 i 1938. Actualment aquest fons fotogràfic, inèdit fins a l'any passat, està dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya gràcies a l'associació Fotoconnexió i a diverses aportacions particulars, de la Comissió de la Dignitat i de l'Editorial Ara Llibres. L'exposició s'acompanya del catàleg Els primers trets de Francesc Boix, amb textos de Maria Barbal, Ramon Barnadas, Pep Cruanyes, Ricard Marco i Josep Maria Solé i Sabaté. L'exposició tindrà lloc del 16 de desembre de 2017 a l'11 de febrer de 2018. Com a complement a la mostra el dia 20 de gener de 2018 tindrà lloc, a les 11h, la presentació del documental "Las dos guerras del fotógrafo Boix" (RTVE, 2015). El fons fotogràfic de Francesc Boix Arran d'una intervenció iniciada per Fotoconnexió, el mes de març de 2013, la Comissió de la Dignitat va adquirir en una subhasta 1.368 negatius d'un fons d'un fotògraf desconegut. Per aconseguir-ho es va fer una crida ciutadana per recollir 7.500 euros, fita que es va assolir amb les aportacions d'unes cinquanta persones, l'editorial Ara Llibres i la revista Sapiens. Aquests negatius són de nitrat de cel·lulosa de 35mm i de format 127 amb imatges dels anys de la II República i la Guerra Civil espanyola. Estaven guardats en una capsa de fusta, dues de llautó i algunes fundes d'arxivador de plàstic. El material presenta un bon estat de conservació i moltes de les imatges estan ben documentades per la mà del fotògraf. Un grup de treball de Fotoconnexió va col·laborar amb la Comissió de la Dignitat en l'inventari, la digitalització i la documentació del fons fotogràfic. El treball conjunt d'ambdues entitats va permetre que és pogués desvetllar l'autoria de les fotografies. Les de la Guerra Civil espanyola són del fotògraf Francesc Boix fetes al llarg de 1938, primer al front d'Aragó -Martín del Río, Pancrudo i Fuentes de Ebro- i després al davant del riu Segre, la zona compresa al voltant de les poblacions de Vilanova de la Barca, Linyola, Camarasa, Baldomar, Montgai, Vilanova de Meià i la Serra de Sant Mamet. La resta de fotografies, aproximadament la meitat del fons, són atribuïdes a Bartomeu Boix, pare del fotògraf i daten entre 1930 i 1936. Aquestes imatges són retrats femenins, vistes de Sitges, Montjuïc, rodalies de Barcelona, alguns fets històrics com les eleccions de 1931 i 1932 i les destrosses del 6 d'octubre. Les fotografies descobertes de Francesc Boix aporten una visió gràfica de la guerra des de dins de les unitats, al front d'Aragó i del Segre, amb actes oficials, desfilades i vida quotidiana dels soldats, amb retrats personals, que evidencien l'escassetat d'armament i de recursos. Algunes d'aquestes imatges van ser publicades a la revista mensual de la 30a Divisió i als diaris murals de les seves unitats, però en general van tenir una difusió molt limitada. Després de la Guerra Civil, Francesc Boix Campo (Barcelona, 1920 – París, 1951) s'exilià a França on va ser internat en diversos camps de refugiats. Posteriorment, s'incorporà a les companyies de treball de l'exèrcit francès i durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) va ser capturat per l'exèrcit alemany. El 1941 ingressà al camp de concentració de Mauthausen, en el qual va treballar en el servei fotogràfic. Les fotos que va amagar, les que va fer i el seu testimoniatge als judicis de Nuremberg i Dachau el 1946 van contribuir a la condemna de diversos caps nazis. El seu compromís polític amb les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya el va dur amb 17 anys al front d'Aragó i del Segre com a fotògraf de l'Exèrcit Popular de la República. Allà va retratar, bàsicament, la vida quotidiana dels soldats i, en algunes ocasions, la primera línia del front. Amb la recuperació dels negatius de la Guerra Civil de Francesc Boix es completa el llegat fotogràfic d'un jove del Poble-Sec de Barcelona que ha passat a la història com un dels fotògrafs més destacats del país. Des del 14 de setembre de 2016 el fons es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya i les imatges que es corresponen amb la Guerra Civil estan a l'abast dels investigadors i del públic en general a través de la seva consulta en línia. Francesc Boix, el 'fotògraf de Mauthausen' Francesc Boix va ser un dels exiliats republicans que, després de passar pels camps de concentració del sud de França (Vernet i Setfonts), va ser detingut mentre formava part de la 28a Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) durant l'ocupació alemanya de França el 1940 i deportat als camps de presoners alemanys (Stalags) i posteriorment al camp de concentració de Mauthausen, amb el número de presoner 5.185. Boix va ser dels pocs presoners supervivents del camp (uns 2000 dels més de 9000 republicans espanyols que va arribar a rebre) i va participar en diverses accions de solidaritat i resistència clandestina al camp de Mauthausen vinculades al Partit Comunista, com ara la còpia clandestina i l'ocultació fora del camp de negatius fotogràfics del funcionament del camp. A la sortida del camp, després del seu alliberament el 5 de maig de 1945, va tornar a França i va viure a París, com bona part dels ex deportats republicans, que no van voler ni poder tornar a l'Espanya franquista. Boix ha passat a la història com el 'fotògraf de Mauthausen' per la seva tasca retratant els primers dies de l'alliberament d'aquest camp de concentració on havia estat presoner durant la Segona Guerra Mundial. Aquestes imatges, juntament amb d'altres fetes dins del camp i que ell mateix es va encarregar, juntament amb la participació d'altres presoners, d'amagar i preservar, van tenir un paper rellevant a l'hora de criminalitzar alguns caps del III Reich durant el judici davant el Tribunal Internacional de Nuremberg. El testimoni de Boix va causar un impacte tan gran a la sala que tant el fiscal nord-americà com el soviètic li van dedicar unes línies en les seves respectives memòries. Boix va morir jove, als 31 anys, el 1951 a París, a causa d'una malaltia relacionada amb la seva estada al camp. El fotògraf català residia a la capital francesa des de la fi de la guerra, on es relacionava amb altres exiliats republicans i on va poder treballar de reporter, per a periòdics com "L'Humanité" i retratar celebritats com Picasso. Actualment la tomba memorial de Francesc Boix, al cementiri de Père-Lachaise, ha estat recentment renovada i condicionada gràcies a diverses associacions memorials i aportacions particulars i institucionals.