"Parlem de... Brossa" al MACBA

El Macba presenta fins al 25 de febrer del 2018 Parlem de... Brossa. El llegat Brossa que conserva el Macba aplega més de 60.000 ítems, entre poemes, objectes, instal·lacions, cartells, cartes, llibres, manuscrits, fotografies, pintures, revistes i altres documents. La fundació que duu el seu nom i l’Ajuntament de Barcelona en van fer un dipòsit el 2011 al qual s’han afegit algunes donacions, entre les quals destaca la correspondència amb Lluís Permanyer. Sis anys més tard, el Macba està en condicions de presentar una revisió del seu treball des d’una mirada extensiva. Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) és sobretot poeta, un faedor de poesia, per ser més precisos, en el sentit que feineja la poesia des de les facetes i pràctiques més variades. La mostra del Macba vol posar l’accent en aquesta manera de fer, la seva poíesis. Per fer-ho, els comissaris, Teresa Grandas i Pedro G. Romero, el que proposen és inscriure’l en un univers més ampli per fer-lo dialogar i confrontar amb els artistes Marcel Mariën, Nicanor Parra i Ian Hamilton-Finlay buscant-hi punts de contacte i tensions, tot explorant l’encreuament de llenguatges artístics i populars, i les relacions que el poeta estableix amb músics, cineastes, ballarins, humoristes o mags, que depassen els límits convencionals entre disciplines. La seva producció no es pot deslligar del context en el qual començà a treballar els anys 40, en plena dictadura del general Franco, i que impregnarà la seva producció posterior d’un esperit inconformista, anàrquic i compromès ideològicament. La seva aportació significa una ruptura estètica tant en la producció literària com en l’artística. La mostra proposa una revisió de Brossa a partir de tres qualitats: l’oralitat, la performativitat i l’antipoesia, en contraposició a l’època opressiva i immobilista que va viure. En la seva poesia, la  suma d’accions, imatges i objectes basteixen un territori transversal, molt arrelat a les expressions populars que dinamiten el conformisme i la immutabilitat de les arts, tot buscant escletxes de ruptura i dissidència amb l’establert. Els comissaris investiguen també el perfil del seu surrealisme, més afí a Miró que a Dalí; el gir materialista en el context del desenvolupament de Dau al Set, i la relació amb João Cabral de Melo. I també projecten una mirada des d’òptiques més àmplies, proposant també un paral·lelisme amb l’actitud de Marcel Broodthaers. L’estètica brossiana es desenvolupa en el gest i, quan ho aplica a la llengua, el poeta se submergeix en registres populars, dels oficis, menestrals i de la política, fa servir la llengua en la dimensió parlada, i la seva dramatúrgia, del teatre com a dispositiu, és excepcional en aquest sentit, atrapat per l’atracció del gest i la paraula. Això el portarà també a interessar-se pel cinema i l’art de l’acció. També pels jocs, els equívocs i les transmutacions, d’aquí la fascinació pel transformisme, la màgia i l’striptease, sempre aprofundint en allò que no és visible, que no es mostra, sinó que s’oculta sota la disfressa d’alguna cosa. La revisió del Macba inclou la reproducció de tres mostres clau dels anys 1988 i 1989, a les galeries Mosel & Tschechow de Munic, Joan Prats de Barcelona i La Máquina Española de Madrid, moment en el qual l’objecte es desplega amb vigor. L’exposició, de caràcter monogràfic, aplega 800 obres i una abundant selecció de documentació procedent del Fons Joan Brossa. A  la imatge, Pere Portabella. No compteu amb els dits. Fotogrames de la pel·lícula. 1967. Pel·lícula 35 mm., b/n i color, so, 26 min. Col·lecció Macba. Fundació Macba. Donació Pere Portabella. © Pere Portabella, 2015. Cortesia de l’artista.