Maria Callas al Museu Pecharromán

El Museu Pecharromán a Pasarón de la Vera (Càceres), Luís Garzón 37, tanca l'any amb la col·lecció "Pecharromán a Maria Callas en el 40 Aniversari de la seva mort", que es pot visitar de l'1 al 31 de desembre. Ana María Cecilia Sofia Kaloyerópulos (Nova York, desembre de 1923-París, 16 de setembre de 1977), coneguda com Maria Callas, va ser una soprano a la qual sempre va admirar Pecharromán en la seva joventut creadora i que motiu considerablement per produir obres relacionades amb el expressionisme urbà centreeuropeu. És pel que després de la mort de la diva en 1977, el pintor madrileny viatja a Paris com acostament artístic, entre una ciutat que la va veure morir i l'intent de fusionar el Bel Canto de Callas amb la seva pròpia pintura, una pintura relacionada en aquests moments amb motius urbans de ciutats residència d'artistes com ho va ser Paris per Maria Callas i Ricardo Pecharromán. El filòsof i musicòleg Jesús Mendo Sánchez comissari de la col·lecció, reflexiona sobre l'obra de Pecharromán, "Maria Callas en Isolda". En els seus començaments, Maria Callas va interpretar un variat repertori que incloïa papers difícils com el d'Isolda, en l'òpera wagneriana Tristany i Isolda, estrenada a Munic el 10 de juny de 1865. Sobre ampli fons blau de meravellosos somnis, es destaquen unes suaus línies circulars de variats tons, amb notes musicals que emergeixen solitàries. Presagien aquestes per tal de l'harmonia i tonalitat tradicionals, que imposa l'originalitat de la música de Wagner en aquesta obra. El quadre rememora el moment cim de l'òpera, un dels passatges més bells de la literatura operística, quan al final de la representació, després de la interpretació d'una bella i difícil melodia, la soprano s'esfondra i mor d'amor. La Col·lecció pertany a la Fundació Pecharromán sota la protecció del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. A la imatge, "Maria Callas en Isolda".