“Joan Ponç. Diàbolo” es pot veure a La Pedrera de Barcelona fins al 4 de febrer del 2018.
L’exposició a La Pedrera, comissariada per la historiadora i crítica d’art Pilar Parcerisas, presenta una nova interpretació antològica de l’obra i la figura del pintor Joan Ponç, des dels seus inicis a mitjan anys 40 i l’època del grup Dau al Set, fins a les darreres obres de mitjan anys 80. El títol de la mostra, Diàbolo, fa referència al sentit lúdic de Joan Ponç, amb l’ambivalència que el nom d’aquest joc malabar xinès té amb el del diable.
Joan Ponç (Barcelona, 1928 – Sant Pau,1984) visionari, temperamental, va ser un artista insular dins la història de l’art de la postguerra a Catalunya i de l’Estat espanyol. El 1948, juntament amb el poeta Joan Brossa, els pintors Modest Cuixart i Antoni Tàpies i el filòsof Arnau Puig funda la revista i crea el grup Dau al Set.
Joan Ponç va llançar la primera pedra de la renovació plàstica d’avantguarda després de la Guerra Civil. La seva irrupció en el panorama dels anys quaranta del segle XX va trasbalsar crítics i poetes, que de seguida es van afanyar a qualificar-lo de grotesc, torturat, diabòlic, premonitori, al·lucinant, màgic, carnavalesc, infernal. Ponç no s’assembla a ningú. En cada moment de la seva trajectòria, Ponç trenca els daus, estripa la baralla i proposa un joc nou.
A la imatge, Joan Ponç. Suite Fons de l’ésser, 1975-1979 (detall). Guaix, tinta i llapis de colors sobre paper, 65x70 cm. Col·lecció particular.