Paisatges i marines de Modest Urgell a la Galeria Gothsland

La galeria d’art Gothsland inaugura una gran monogràfica dedicada a Modest Urgell fins al 31 de juliol de 2020, sota el títol Modest Urgell. Paisatges i marines. Modest Urgell (Barcelona, 1839 – 1919) va ser assidu a aquelles mítiques festes artístiques que es van celebrar al primer Cau Ferrat al Carrer de Muntaner de Barcelona. Ell ja era un artista consagrat, encara que va seguir participant activament en tota l'activitat cultural que es produïa al nostre país. El seu prestigi a les exposicions internacionals se centra entre 1891 i 1911 (París, Munic, Brusel·les, Berlín, Chicago i Filadèlfia). A París va exposar a les Exposicions Nacionals de 1867 i 1872, i també el 1878 amb motiu de l'Exposició Universal, molts anys abans que ho fes tota la fornada dels artistes modernistes catalans. El 1894, Urgell va entrar a Llotja com a professor de Paisatge, i el 1895 en va obtenir-ne una plaça. Va participar a les Exposicions Nacionals que van celebrar-se a Madrid, on encara predominaven les pintures de tema històric; va fer-ho fins a 16 vegades. Cal esmentar la de 1895, en la qual va obtenir una primera medalla en aquella Exposició Nacional amb la seva obra Pedregal –actualment encara en propietat de la família–. Curiosament, el mateix guardó va ser rebut per Joaquim Sorolla per la famosa obra Todavía dicen que e lpescado es caro –que pot veure's a les col·leccions del Museo del Prado– i també per Albert Pla i Rubio per A la guerra –propietat també del Prado, tot i que actualment està dipositada en una altra institució–. En aquella mateixa exposició de 1895, ell mateix qualificava la seva obra com de l'escola romàntica. Urgell pintava del model real i era particularment metòdic: això el portaria en ocasions a ser extremadament precís en l'especificació dels títols de les seves obres.I així, en moltes d'elles, al costat del títol l'acompanyava entre parèntesi el moment en concret del dia com per exemple Matí d'abril, Tarda d'hivern a Olot, Calella, 6 de la tarda, abril o Gairebé al migdia. De fet, en un famós article de Santiago Rusiñol en el qual compartia una sortida ciclista amb Ramon Casas, publicada pel diari La Vanguardia al 1889, explica que durant el trajecte des de Vic a Barcelona van trobar-se amb el seu amic Urgell i advertia al lector que "ens trobàvem amb el crepuscle". Dos anys més tard, Urgell va ser l'únic espanyol guardonat amb Pedregal a l'Exposició Internacional de Brussel·les de 1899. L'obra també va ser exposada a la Sala Parés el 1901, en la Primera Exposició de la Societat Artística i Literària de Catalunya i les revistes Illustración Artística i Álbum Salón van publicar-la a les seves pàgines. Sabem que Urgell no es preocupava de citar noms geogràfics i va canviar de residència diverses vegades: Barcelona, Girona, París, Tolosa de Llenguadoc, Tarragona o Arenys de Mar en són només algunes. Tot i que als gairebé 70 catàlegs de les exposicions en les quals va participar al llarg de la seva vida pot localitzar-se les comarques on tenia predilecció per pintar: rodalies de Barcelona i comarca del Maresme, Montseny –moment en el qual va trobar-se amb aquella excursió ciclista de Casas i Rusiñol– el Ripollès i l'Empordà i més altres localitzacions puntuals de la geografia catalana. Encara hem de destacar la població de Berck, coneguda pels seus balnearis, a la costa nord francesa. La mostra inclou obres de gran format, entre paisatges i marines, amb aquestes localitzacions ignotes de la geografia catalana, entre les quals sí pot identificar-s'hi una tempesta a l’Empordà i una visió poc coneguda de Sant Miquel del Fai. A la imatge, Paisatge de l’Empordà, cap al 1900.