"Què en sap, la història, de mossegar-se les ungles/Troquel" a Arts Santa Mònica

Arts Santa Mònica de Barcelona presenta Què en sap, la història, de mossegar-se les ungles/Troquel. Ningú no és una illa, complet en ell mateix; cada home és un tros del continent, una part de la terra; si el mar s’endú una porció de terra, tot Europa queda disminuïda, com si fos un promontori, o la casa d’un dels teus amics, o la teva pròpia casa; la mort de qualsevol home em disminueix, perquè estic lligat a la humanitat; i, per això, mai no facis preguntar per qui toquen les campanes; toquen per tu. John Donne La vida esdevé un punt de confluències i de camins entrecreuats lliurats a l’atzar. Harry Randall (Spokane, Washington, 1915-Arizona, 2012), un jove progressista preocupat per l’ascens del feixisme a Europa, es lliurà a la causa republicana un cop esclatada la Guerra Civil espanyola. El 12 de juny del 1937 embarcà a l’SS Georgic per arribar a la península l’1 de juliol. Després d’una formació breu, aviat fou ascendit a sergent i nomenat cap de fotografia de la 15a Brigada Internacional, on, juntament amb altres fotògrafs, enregistraria la vida als campaments i al camp de batalla. El material es difondria, a través d’agències de comunicació, als Estats Units, Anglaterra i el Canadà, alhora que es publicaria al butlletí de la brigada per a donar suport als combatents. Gairebé 80 anys més tard, la mirada escrutadora de Francesc Torres (Barcelona, 1948), un creador visual que ha denunciat de manera sistemàtica el procés amnèsic i d’alineació que afecta el nostre passat més immediat i el nostre present, trobà a la biblioteca de la Universitat de Nova York una caixa de negatius en blanc i negre i una pel·lícula de cinema de 16 mm enregistrada per Randall. El material fou enregistrat durant els anys 1937 i 1938 i cobrí diversos fronts de guerra –zona centre (Guadalajara), Terol i l’Ebre–, on aparegueren personatges rellevants, com ara Ernest Hemingway, la periodista Martha Gellhorn i Vladimir Copic, comandant de la XV Brigada, dins de la qual estava integrada la Brigada Lincoln. Tanmateix, i potser perquè l’atzar únicament atén la seva condició d’efecte imprevisible, el material trobat només retrata els moments d’oci dels brigadistes. I és en aquest fet concret, en la vida retinguda, on s’assenta el corpus creatiu del projecte de l’artista. L’espera es perfila com a fita d’un fet que ens commou, és temps en suspensió que, sense pertànyer-nos, furga el nostre jo més íntim i ens empeny a la foscor d’un lloc desconegut. Si bé la proposta de Francesc Torres havia estat presentada anteriorment en diferents museus com ara el Davis Museum del Wellesley College, Massachusetts (els EUA), el 2015 o el Museu de Terol, el 2016, en la seva presentació al Centre d’Art la Panera, primer, i ara a l’Arts Santa Mònica, el projecte ha tingut la complicitat de l’artista Santiago Idáñez (Puente de Génave, Jaén, 1969). Dues aproximacions estètiques a un mateix fet històric: Torres des del vídeo, la fotografia i els objectes trobats –l’artista explora sobre el terreny–, i Idáñez des de la pintura. El resultat són dues mirades que es complementen i que ens fan reviure, a través de diferents tempos –el de la imatge en moviment i la capturada–, la sufocant atmosfera del camp de batalla on les vides són precipitades al buit.