"Tot revisitant Smith", una proposta innovadora, al Museu d'Art de Cerdanyola

Aquest any, diverses activitats ens han permès recuperar la figura d’Ismael Smith, artista singular, avançat al seu temps i que va fer de l’expressió artística un camí lliure per mostrar temes ben allunyats dels plantejaments generals coetanis. Dos museus, ben dispars, han mostrat la seva obra des de punts de vista complementaris. De la gran exposició al MNAC, on es podia veure la seva trajectòria, se n’ha parlat a bastament i ha estat un pas important, cabdal diria, per obrir una mica de llum sobre el gran desconeixement que existia al voltant de la seva creació. Però volem posar la mirada en les activitats que un museu, de pressupost limitat i amb pocs mitjans, ha organitzat per  presentar una visió complementària concentrada, per una banda, en  els aspectes més marginals que van contribuir a la seva estigmatització i oblit, i, per l’altra, a fer possible que un grup de joves creadors s’endinsessin en la seva obra i en fessin la seva interpretació. El MAC, sota la direcció de Txema Romero, ha seguit de manera instintiva els plantejaments de l’economista Ernst Friedrich Schumacher al seu llibre Small is beautiful on, després d’analitzar diferents tipus d’economies, assenyalava la necessitat de conèixer tant les necessitats com les limitacions per aplicar-hi les tecnologies adequades i així aconseguir una economia sostenible. En aquesta línia ha presentat, per una banda, una mostra que portava per títol Nude and Naked, amb obres del seu fons, sobre la  temàtica del nu, tot fent emergir el seu vessant més ocult, la seva identitat sexual i l’origen jueu. Uns temes que es complementaven amb les activitats del grup El Palomar, un conjunt que ajudava a entendre l’abast del personatge. Per altra banda, va optar per destinar els mitjans disponibles a un cicle, que es desenvoluparà al llarg de l’any, on es fes una mirada a diferents temàtiques de l’obra d’Ismael Smith des de la perspectiva  de les generacions actuals. Aquesta proposta ha obert el món d’Ismael Smith a tot un equip de gent jove format per un historiador de l’art (Pau Minguet) un dissenyador gràfic (Gerard Llimós / El Local) i tres artistes que han desenvolupat la seva pròpia creació  a partir de diferents facetes d’Ismael Smith: Refugi en trànsit, de Gaietà Mestieri, té com a punt de partida les obres perdudes o mai realitzades d’Ismael Smith. Un trànsit entre la memòria i l’oblit, que Mestieri converteix en un refugi on percebre-ho de manera física i tangible, amb  un espai on recloure’ns, un llindar entre múltiples realitats que se’ns presenta com un aixopluc on apropar les imatges, presents i absents, als nostres sentits. “Cabeza de pato” i altres rebel·lies, d’Ivonne Navarro. En aquest cas s’endinsa en l’imaginari d’Ismael Smith a través de les il·lustracions del llibre Cabeza de pato i es qüestiona la vigència de les denúncies burletes a les classes benestants, el qüestionament del gènere o el to irònic amb què Smith il·lustrava la seva època tot posant-ho en paral·lel amb les injustícies de la societat actual. Les joies amagades d’Ismael Smith, d’Olga Muxart. L’artista ha realitzat el seu treball en dues línies: per una banda, en la realització de peces de joieria que apareixen en els dibuixos de Smith però que no van ser mai realitzades i, per l’altra, en una interpretació d’alguns elements iconogràfics utilitizats en les joies de Smith, com per exemple les mans. Es tracta d’un cicle que presenta un fet poc habitual: unir el passat i el present per fer possible que les noves veus s’expressin. I fer-ho després d’haver posat els seus coneixements i la seva creativitat en la revisió d’un artista que ja forma part del nostre patrimoni. A la imatge, Refugi en trànsit de Gaietà Mestieri.