Fins al 14 de gener del 2018 la Fundació Palau de Caldes d'Estrac presenta "Palau mira Picasso".
Devem a Josep Palau i Fabre bona part de les dades que coneixem sobre Picasso i el seu entorn. És segurament el seu principal biògraf. Incansablement, es dedicà a recollir i documentar les passes del geni malagueny amb tenacitat i constància. L’origen de tot va ser una coneixença casual amb el pintor durant una exposició a París. D’aquesta manera, passà de l’admiració a l’amistat i alhora inicià així una obra monumental –les diverses publicacions dedicades a Picasso en són testimoni– que, més enllà del treball de camp i la recerca documental, tenia com a font principal les converses amb l’artista. Això li va permetre tenir una mirada privilegiada que pocs van tenir l’oportunitat de gaudir.
Aquesta exposició, celebrada amb motiu del centenari del naixement de Palau, ret homenatge a la seva figura però alhora reivindica la seva tasca com a estudiós. Ens permet veure les entranyes del seu procés de treball a través de les imatges que ell mateix prenia amb la intenció de documentar les seves investigacions. Alhora, però, és també un itinerari gràfic per la vida de Picasso i les diferents poblacions on va viure: Màlaga, la Corunya, Madrid, Barcelona, Horta de Sant Joan, Gósol, Ceret, Schoorl, Sori, Nàpols, Pompeia, Roma, París, Mougins i Vallauris. A les fotografies es pot veure l’artista en escenes i actituds molt diverses però també Palau i les ciutats i habitatges on va residir, els paisatges que va pintar... És, en definitiva, un retrat de l’univers picassià i alhora també –són indissociables– de l’univers Palau. Podem veure, doncs, una mostra del treball de camp, de la recerca feta per l’escriptor a peu de carrer, seguint el rastre del seu admirat artista. És per això que el comissari, Víctor Fernández, ha volgut mostrar material de treball del mateix Palau: una càmera de fotos, plànols, llibretes de notes, guies, certificats emesos per Picasso...
Gràcies a Palau podem comprendre millor l’obra de Picasso; no només per dades empíriques concretes, també per interpretacions i testimonis orals que avui ens serien impossibles d’obtenir. I encara més, per permetre’ns enllaçar l’obra de Picasso amb moments concrets de la seva biografia, per preocupacions internes del pintor o bé per influències artístiques lligades a les seves estades en diferents punts del territori. L’obra de Picasso és inacabable i els seus referents, infinits. És més que coneguda la capacitat del pintor per assimilar i interpretar de nou la forma i el concepte de qualsevol expressió artística, des de l’art més culte al més popular. Palau assenyala i posa en relleu aquests referents i ho fa coneixent el medi, observant, preguntant i interpretant.
Tanca la mostra una sala dedicada al projecte titulat Estimat Palau, un projecte realitzat l’any 2007 en col·laboració amb diversos artistes –Joan Fontcuberta, Luis Gordillo, Antoni Llena, Antoni Muntadas, Carlos Pazos, Perejaume i Antoni Tàpies– amb motiu del norantè aniversari de Palau i Fabre. Es va convidar tots aquests artistes a intervenir sobre una reproducció de la fotografia de Picasso feta per Palau a Nôtre-Dame-de-Vie l’any 1964. El resultat és una sèrie d’obres que tenen com a denominador comú Palau i Picasso, i que serveixen encara com a sincer homenatge a la tasca desenvolupada per tots dos en els respectius camps.
A la imatge, agenda de Josep Palau i Fabre amb l’anotació del dia de la mort de Picasso. 4.4.1973. Fotografia de Dani Rovira.