Quadern Vermell: On són les obres incòniques del nostre temps?

Icònic té a veure amb la imatge i amb la creació / encarnació / representació del Zeitgeist, de l’esperit d’una època. Un exemple és Just What is it that makes today’s homes sota different, so appealing? (1956), el petit collage de Richard Hamilton que incloïa alguns dels elements més representatius de la societat d’aquells anys: la perfecta mestressa de casa, l’home musculós, la model, el menjar precuinat, els electrodomèstics... Segur que el 2017 podria estar representat per moltes obres icòniques, que encara estan en estudis d’artistes o que han estat exposades en museus, esdeveniments o en l’esfera pública, però ens centrarem en una, de l’artista argentina Marta Minujín, que ha estat instal·lada a la Friedrichsplatz de la ciutat alemanya de Kassel, en el context de Documenta 14, aquest gran esdeveniment artístic que legitima i es converteix en una reflexió (de vegades més teòrica que artística) sobre el present. Enmig de la plaça, just davant del museu Fridericianum, s’ha alçat durant uns mesos The Parthenon of Books, consistent en una estructura metàl·lica de 35x70x22 metres que reprodueix el Partenó d’Atenes (símbol dels ideals estètics i polítics de la primera democràcia) i que està folrada de centenars de milers de llibres que han estat censurats en algun moment. La instal·lació a Kassel és la segona versió del Partenó de llibres que, concebuda per l’artista el 1983, per a l’avinguda 9 de Juliol de Buenos Aires, incloïa llibres prohibits durant la dictadura argentina. En aquest context, la instal·lació es va plantejar com una celebració de la democràcia. El 2017, la peça adquireix noves lectures. En un escenari global i una Europa que pateix desigualtat i crisi d’identitat, Documenta 14 es va articular a partir de la noció Learning from Athens i es va desplegar a les dues ciutats, Atenes i Kassel. La referència al Partenó no és, doncs, cap coincidència. En aquesta ocasió es va convidar el públic, editors i autors a donar llibres que en algun moment haguessin estat objecte de persecució. La ubicació de l’obra tampoc és casual: Friedrichsplatz no només és la localització més prominent de Documenta, sinó que el 1933, en aquesta mateixa plaça, els nazis van cremar més de dos mil llibres en una acció que es va anomenar Aktion wider donin undeutschen Geist (campanya contra l’esperit indigne). Uns anys més tard, el Fridericianum, que era usat com a biblioteca, també va cremar a conseqüència d’un bombardeig dels aliats. Si l’any 1983 el Partenó de llibres era una peça de celebració, el 2017, època de populismes, integrismes, por i violència, The Parthenon of Books es converteix en un toc d’atenció davant dels extremismes, la repressió i la pèrdua de llibertats del nostre present. Tot això, al costat de la seva forta presència visual, la converteix en aquests moments en una obra icònica. A la imatge, Marta Minujín. The Parthenon of Books, 2017. Friedrichsplatz, Kassel, Documenta 14. Fotos: Andreas M. Kaufmann.