L’origen de la nova exposició de Montse Casacuberta a La Galeria de Sant Cugat del Vallès és fruit d’una fructífera relació epistolar. La pintora m’explica que l’any 2013, per qüestions personals, s’estronca la seva producció, que fins aleshores s’havia nodrit especialment de sessions al natural. De cop, una amistat de tota la vida, la dissenyadora gràfica Mariona García Solé, companya de la universitat on imparteix classes, li proposa un joc: ella li escriurà cartes amb descripcions o evocacions de paisatges, reals o imaginaris –paisatges en el sentit més ampli del terme– que la pintora haurà de traslladar al llenç. No s’hi val a parlar-ne, només compta el que hi ha a les missives. Casacuberta no ho dubta i recull el guant.
“A vegades –indica– les cartes contenen només una paraula, unes coordenades, una breu ressenya i jo he d’anar estirant del fil i portar-ho al llenç.” D’aquesta manera, el buit pictòric s’esvaeix i les cartes esdevenen una font ufana de la qual brolla la producció de Casacuberta dels darrers quatre anys. L’artista aparca durant aquest període la pintura de paisatge i les natures mortes, que ha conreat a bastament al llarg de la seva carrera, i es concentra només en els suggeriments que li arriben a través de la bústia. “Ella no havia vist els quadres fins aquest estiu passat quan vam concretar l’exposició –comenta entusiasmada– i jo no sabia el que li inspirava (postals, llibres, objectes)”. Amb aquesta mostra es dona a conèixer i es tanca, de moment, el projecte. Per una banda, es revelen i es publiquen les disset cartes que han resultat fer de catalitzador per a l’artista i, per l’altra, s’exposen la vintena de quadres i algunes aquarel·les que n’han sorgit, igual que allò que ho ha propiciat. De fet, en la darrera mostra que Casacuberta va presentar a La Galeria, el 2015, s’hi van colar dues obres fruit d’aquesta incipient relació epistolar i des de llavors es va consolidar la proposta.
L’exposició, la tercera individual de la pintora a la sala de La Galeria, s’inaugura el 17 de novembre i es pot visitar fins a mitjan mes de desembre. A més, es preveuen algunes activitats paral·leles en les quals les dues amigues explicaran els secrets d’una correspondència que a poc a poc s’ha anat fent paisatge.
A la imatge, Montse Casacuberta. German Cosmolitan.