El món infinit d'Eva Armisén arriba a Alba Cabrera Art Contemporani

Alba Cabrera Art Contemporani, Felix Pizcueta 20 de València,  presenta la mostra individual d'Eva Armisén Infinit. Eva Armisén, més internacional que mai, (actualment exposant també a Melbourne, Austràlia i Singapur), proposa un recorregut per les seves emocions, les seves experiències, la seva intimitat, i ens commou amb la tendresa, i l'alegria que expressen les seves obres. Eva Piquer diu d'ella que "la pintora Eva Armisén (Saragossa, 1969) sap que el món tendeix a perdre els colors, però no es resigna a això: els seus personatges sempre somriuen. Sap també que els adults conservem en algun lloc el nen que vam ser, per això fa l'ullet a la nena que porta dins. I ens regala un univers imaginari que tant de bo existís, una obra fresca, directa i sincera que ens connecta per la via ràpida amb el nostre jo més autèntic, amb el que som quan cauen les màscares. Els quadres d'Eva neixen d'idees que es concreten en paraules i que s'integren en l'escena sense voler molestar: no tenen la rellevància d'un títol ni la discreció excessiva d'una nota a peu de pàgina. Aquestes paraules formen part del paisatge final, de vegades per partida doble: en brut i en net. Perquè l'artista ens mostra el resultat però també el procés de creació de l'obra. Ens ensenya les capes del vestit per donar a entendre que no té res a amagar. Es nua i ens nua. Tant tu com jo com les figures de llapis o pinzell som éssers en construcció que avancem a força d'encerts i errors. Que acumulem dubtes i desitjos. Que ens nodrim de bellesa per fer front a les pors. ... Protagonitzades sovint pel seu alter ego en dues dimensions, les pintures d'Eva Armisén es fan estimar. Ens empenyen a treure fora la millor versió de nosaltres. Ens conviden a llegir la poesia camuflada en els petits retalls de vida, a fixar-nos en la flor que creix contra l'asfalt. Ens desperten l'orgull de ser dones, tan fràgils com tots i més forts que ningú. Ens animen a gronxar fins a tocar el cel i tornar. Ens ajuden a separar el gra de la palla. Ens contagien alegria i ganes de somriure". A la imatge, obra d'Eva Armisén.