El 2018 el MACBA farà un pas endavant en la manera de presentar la seva Col·lecció

La Col·lecció és un patrimoni públic que, després de més de tres dècades d’existència, desborda els espais del museu. Gairebé 6.000 obres que permeten múltiples lectures i que es posaran al servei de tots els qui estiguin interessats a trobar un relat continu de l’art contemporani. Al llarg d’aquest temps, el MACBA ha convertit la seva Col·lecció en un referent global, una Col·lecció que genera relats que defugen la narració unívoca i que renuncien a replicar imaginaris hegemònics. A partir de l’octubre del 2018, doncs, el MACBA presentarà la seva Col·lecció d’una manera permanent. La primera planta de l’edifici Meier oferirà un relat de l’art del segle XX i el segle XXI. Un recorregut cronològic, tot i que no estrictament lineal, que mostrarà al visitant una aproximació a la història d’un art en tensió, relacionat amb els esdeveniments que han marcat la història de l’agitat segle XX i que configuren la societat contemporània. Les peces es presentaran de manera rotatòria, amb l’objectiu d’oferir una visió tan polièdrica com sigui possible, i també perquè el museu vol mantenir el seu compromís de préstec de les seves peces per a exposicions en altres museus d’arreu del món. Amb aquesta aposta, proposem un salt d’escala per a una Col·lecció que ha arribat a la maduresa. Per poder mostrar aquesta Col·lecció com el que és ―l’eix vertebrador del museu―, algunes de les obres més rellevants i que condensen algunes de les apostes poètiques i polítiques de la història de la institució passaran a exposar-se amb caràcter permanent; d’aquesta manera, es convertiran en els signes d’identitat de la institució, així com en poderosos referents per a la ciutadania i l’imaginari col·lectiu. L’onada d’Oteiza, Barcelona d’Eduardo Chillida, el mural Tots junts podem parar la sida de Keith Haring o Rinzen d’Antoni Tàpies, entre d’altres, són peces que costa d’imaginar en una altra ubicació que no sigui la del MACBA. Al costat d’aquestes cèlebres obres, però, es mostraran exemples alternatius que han contribuït a la redefinició d’històries, com Truisms de Jenny Holzer o el treball de les Guerrilla Girls. Més enllà d’aquest repertori, cal ampliar la selecció d’obres d’art identificades amb el MACBA, que han d’estar disponibles per poder crear més vincles afectius entre la ciutadania i la col·lecció d’un museu públic que, d’altra banda, conserva l’art del seu temps. En aquest sentit, el vast i ric fons de la Col·lecció MACBA, per la seva qualitat i extensió, no sols permet mostrar una cronologia de les arts, sinó que també pot (i cal que ho faci) impregnar d’arrel el programa educatiu del museu, les publicacions i dialogar amb les exposicions. Exposicions Al programa expositiu del MACBA 2018 hi ha un tema recurrent: les condicions en què es transita de la modernitat a la contemporaneïtat. En tots els projectes de l’any es reflexiona, a través de la història recent de l’art, sobre com s’ha conformat el nostre present. S’aposta per una narració que pretén superar la història evolucionista, basada en un pensament colonial, que exclou tot allò que no s’insereixi en els seus paràmetres. Les exposicions d’aquest any reclamen la complexitat del fet artístic i n’assumeixen les contradiccions. Considerant l’art com a espai social crític, s’indaga en recorreguts alternatius a la història hegemònica. En aquest sentit, el programa MACBA 2018 serà, en conjunt, una mostra de la contundència formal d’un ampli espectre del treball en art dels últims cinquanta anys, que abraça teoria i pràctica artística com a parts d’un tot i inclou les relacions de l’art amb altres camps del coneixement, com la música, la psicoanàlisi, l’arquitectura o la literatura. Així mateix, les utopies també hi seran ben presents. S’acostumen a entendre com a projeccions ideals sobre el futur, però també ens obren nous camins per abordar la reflexió sobre la realitat, per forjar noves relacions i maneres de fer. Al llarg del 2018, el MACBA s’endinsarà en la interrelació entre manifestacions artístiques i la construcció de coneixement i patrimoni, que té l’origen en fonts molt diverses. Per exprés desig de l’artista, l’arxiu de Francesc Torres passarà a formar part del Centre d’Estudis i Documentació MACBA. La instal·lació Francesc Torres. La campana hermètica. Espai per a una antropologia instransferible recopila una diversitat d’objectes clau per al procés creatiu de l’artista, en una obra de nova creació que també donarà al museu. L’exposició de Domènec mostrarà el paper essencial de l’arquitectura per estudiar el pas de la modernitat a la contemporaneïtat. Oscar Masotta. La teoria com a acció exposarà la relació entre l’època del tardofranquisme i la primera transició i la intel·lectualitat exiliada llatinoamericana, i les relacions entre teoria i pràctica en si mateixes. Per la seva banda, Melanie Smith pensa, des de la immensitat i la complexitat de Ciutat de Mèxic i de tota Llatinoamèrica, posant èmfasi en l’absurd i el caràcter contradictori, en la manera en què la història social i econòmica i l’amenaça sobre la natura s’han entreteixit amb la mateixa història de l’art al llarg de les últimes dècades. Tancaran l’any dues grans exposicions. La primera és una col·lectiva comissariada per Raqs Media Collective, el grup de Delhi format per Shuddhabrata Sengupta, Jeebesh Bagchi i Monica Narula, que reflexionarà sobre tots els futurs possibles en un exercici d’especulació política i estètica. El protagonista de l’última exposició de l’any serà Jaume Plensa. La mostra, en col·laboració amb el Museu Reina Sofia de Madrid, permetrà descobrir la profunda diversitat i complexitat de la seva obra realitzada des de la dècada de 1980. Programes Juntament amb els debats que activa l’experiència de la visita a les exposicions i la construcció de relats que genera la disposició de la Col·lecció, els programes públics del museu es conceben com una màquina capaç de suscitar noves formes de subjectivitat política, i també de potenciar la creació d’imaginaris que puguin desafiar la crisi civilitzatòria derivada del col·lapse ecològic i la fi de les energies fòssils. En aquest sentit, l’Àrea de Programes del MACBA està definida per la seva transversalitat, conseqüència de la seva naturalesa diversa integrada per la preservació d’un fons patrimonial: l’Arxiu documental i Biblioteca del MACBA; el Centre d’Estudis i Documentació del museu, com a espai destinat a la investigació dels fons del museu, així com les línies vectores de la seva programació; el PEI Programa d’Estudis Independents, com un espai d’experimentació teòrica entre les pràctiques de l’art i de la imatge, les pràctiques socials i la teoria crítica; els Programes Públics, que tenen, entre d’altres fins, el de contribuir a l’activació de noves formes de ciutadania; i els Programes Educatius, que conceben l’educació com una pràctica estètica capaç de generar noves formes de subjectivitat i consolidar relacions estables amb comunitats i col·lectivitats ben diverses. L’any 2018 suposarà la consolidació del programa que s’ha treballat durant el 2017 amb la intenció d’assentar les línies d’investigació plantejades i amb el desig de generar dates en el programa que esdevinguin cites anuals. En aquest sentit, tindran segona edició el programa de performance Idiorítmies al maig, que s’aproximarà a la pràctica de l’artista noruega Mette Edvardsen amb la presentació de quatre dels seus treballs performatius; el de música Lorem Ipsum. Extravagàncies sonores a l’estiu; el de cinema Focus, amb la presència de Cheryl Dunye; o la segona edició, a la tardor, de les Jornades sobre visualitats crítiques, programa anual de reflexió sobre la naturalesa de la imatge, les formes de visió i la construcció política de la mirada, que aquest any se centrarà en les qualitats del cinema performatiu o cinema expandit en diverses jornades, o Cabaret. S’afegeixen, doncs, als programes estables com són el Programa d’Estudis Independents, MACBA en família, Parlem de... i Habitació 1418, entre d’altres. Al llarg del primer trimestre del 2018 se celebrarà el 10è aniversari de l’obertura del CED amb un seminari internacional, La condició del contorn. Sobre l’arxiu i els seus límits, i les exposicions L’arxiu desencaixat, sobre arxius queer de la ciutat de Barcelona, i Anarchivo sida d’Equipo re. Publicacions A més de les publicacions d’Akram Zaatari, Joan Brossa i Rosemarie Castoro que apareixeran el 2018 i les que acompanyaran les noves exposicions, com a novetat d’aquest any el MACBA inicia, amb l’editorial Arcàdia, la col·lecció «Et al.», que neix amb la voluntat de fer públiques les reflexions que es produeixen en forma de debats, conferències, seminaris, etc., per tal de construir un espai per a l’estudi i la posada en comú. Més enllà del MACBA Un dels trets identitaris del MACBA és el fet de produir gairebé totes les seves exposicions i programes en col·laboració amb una àmplia xarxa de museus, centres d’art, universitats i centres de recerca internacionals. Algunes de les exposicions inaugurades el 2017 al MACBA viatjaran a d’altres indrets. És el cas d’Akram Zaatari. Contra la fotografia. Història anotada de l’Arab Image Foundation, actualment al K21 de Düsseldorf, que viatjarà al NMMCA de Seül; de Gelatina dura, que itinera a la sala Hiriartea de Pamplona; i de Poesia Brossa, actualment al MACBA, que es mostrarà a Artium de Vitòria. La Col·lecció MACBA viatjarà per primera vegada als Emirats Àrabs: De Barcelona a Abu Dhabi s’inaugurarà l’1 de febrer i inclourà una tria de grans obres dels fons del MACBA. Així mateix, Entusiasme. El repte i l’obstinació en la Col·lecció MACBA, una selecció de trenta obres clau, continuarà el seu periple per nou ciutats de la demarcació de Barcelona gràcies a l’acord amb la Diputació de Barcelona.