Nico Munuera es reinventa a la Galeria Rafael Ortiz

Galeria Rafael Ortiz, carrer Marbres 12 de Sevilla,  presenta del 12 de gener al 27 de febrer de 2018 la mostra individual de Nico Munuera L'origen de tot el possible. Com explica Munuera "Tot artista aplaudit a la pista mediàtica deu tenir unes capacitats extraordinàries per a la reinvenció. Una reinvenció que pot ser entesa de diferent manera segons l'espectador que l'observi o l'artista que la processi. L'assumpte és que el terme reinvenció en molts casos és entès només des de l'epidermis. Aquest reinventar-se simplifica, en el cas de la pintura, com un canvi formal en què es perceben diferències en la superfície de la tela que fa a moments anteriors. Aquestes variacions són etiquetades la majoria de les ocasions, com una "evolució cap a endavant" i són valorades com un aspecte positiu. D'aquesta manera l'artista té la possibilitat de regenerar el seu discurs, fins i tot potser, el mercat de temporada. La qüestió és que la veritable accepció de reinventar és "trobar o descobrir alguna cosa nova o no conegut". Des d'aquesta definició, al meu parer, pel que fa a la relació amb l'art, el terme està vinculat directament al coneixement i el durador i no a l'entreteniment o la sorpresa. Des d'aquests plantejaments i amb la pintura com a vehicle, deriva aquesta exposició al voltant de la idea d'origen. Petjades subtils sobre el cru lli visible en els seus límits, donen fe d'aquesta aprofundiment i recerca pel que fa a la fisicitat de la pintura. Aquesta sèrie d'obres que es presenten a la Galeria Rafael Ortiz estan vinculades amb la idea d'aprenentatge i les capacitats perceptives a través del sentit de la vista. Una cosa que es podria sintetitzar en el fet de pintar per veure millor. La relació entre parelles d'obres mitjançant díptics possibilita la comparació i apreciació dels matisos mínims que pot amagar el aparentment homogeni. També els títols de les obres, escrits en llatí remetent així l'origen del llenguatge, són paraules relacionades sempre amb el sentit i l'acte d'observar. La idea de límit físic, permanentment present, que genera la pròpia fisicitat de la pintura, evidencia les nostres actituds perceptives tant dins com fora del quadre. Perquè la pintura realment és un mitjà de coneixement, és un acte de reflexió i introspecció. Ens possibilita entendre el nostre entorn d'una manera molt concreta i al mateix temps totalment intangible. Té la capacitat de portar-nos des de l'exactitud de la forma i el color cap a conceptes molts més globals. Tot i ser avui tan simple, tan muda i tan vella, la pintura ens revela la importància de mirar i contemplar com a via per aturar el temps que se'ns escapa. Temps que es converteix en un espai d'aprofundiment i recerca de coneixement. Un coneixement que es submergeix cap a una essència que possiblement sigui comú a tots nosaltres. Un lloc arrel, com la pintura, on podem arribar a intuir l'origen de tot el possible. A la imatge, "Dispecto duo III", Nico Munuera.