La Fundació Vila Casas, creix

El 1986, l’empresari farmacèutic Antoni Vila Casas (Barcelona, 1930) posa les bases de la Fundació Privada Vila Casas, un espai que fusiona els seus dos grans interessos personals: l’art i la salut. Sempre amb un ull posat en la investigació sociosanitària (atenció que es materialitza, any rere any, a través de cicles de debats i dels documents d’investigació, com ara l’Informe Quiral), el projecte incorpora, a finals dels noranta, el compromís amb l’art, que es tradueix en la pràctica d’un col·leccionisme de proximitat. Promocionar l’art contemporani català (des de la dècada dels seixanta i fins als nostres dies) i, de retruc, recuperar la memòria de grans artistes oblidats en són, encara avui, els objectius principals. “Les institucions públiques –es justifica el mecenes– ja s’encarreguen de cobrir les expressions artístiques més antigues.” A Vila Casas el cuquet de l’art li va entrar de ben jove: “L’afició em ve del meu pare, que em portava a veure exposicions, i dels quadres que vaig heretar dels avis”, explica des de les oficines de la fundació, situades al centre de la capital catalana.

Una aposta doble. A partir del 1998, la fundació inclou l’àmbit artístic i un important patrimoni arquitectònic, una aposta doble que li permet desplegar el projecte i presentar la seva tasca arreu del territori. Aquest mateix any es rehabilita l’edifici modernista Casa Felip, situat a la dreta de l’eixample barceloní, on hi ha actualment la seu i les oficines de la fundació. També engega a Pals un petit museu d’escultura, Ca la Tona, una prova pilot del que es projectarà posteriorment en diferents indrets del país i que ja no existeix. Durant la primera dècada del segle XXI, més concretament entre el 2000 i el 2009, es consolida la rehabilitació i l’adequació dels quatre edificis on actualment hi ha la col·lecció permanent i les exposicions temporals entorn del fons. L’any 2000, posa en marxa el Museu Art 2000, a Torroella de Montgrí, que aplega l’incipient fons pictòric de la col·lecció. El museu se situa al Palau Solterra, un palauet del segle XV d’arquitectura civil que va ser residència històrica dels comtes de Torroella de Montgrí i que amb el temps s’ha acabat convertint en el Museu de Fotografia Contemporània. El museu, que aixopluga el fons fotogràfic amb propostes locals i importants referències internacionals, aplega més de 200 fotografies de creadors d’arreu del món, entre els quals destaquen peces d’artistes com ara Bleda y Rosa, Toni Catany o Agustí Centelles.

Obertura de l’Espai Volart i Can Mario. El 2002, obre les portes l’Espai Volart de Barcelona, un indret pensat per exhibir les mostres temporals i, al costat, el 2008, l’Espai Volart 2 amb el mateix propòsit. Els dos centres ocupen el que havia estat l’empresa Volart de Puntes i Teixits, el magatzem de la finca modernista Casa Antònia Puget, del segle XIX, un exemple característic de la producció i el comerç tèxtil catalans d’aquella època. El 2004, s’inaugura Can Mario, a Palafrugell. Es tracta d’una antiga fàbrica de suro rehabilitada i repensada com a espai museístic que substituirà el centre precursor de Ca la Tona i que ha esdevingut el Museu d’Escultura Contemporània. A les instal·lacions de Can Mario es poden veure les prop de 220 escultures del fons de la col·lecció, amb propostes de Sergi Aguilar, Tom Carr, Chema Alvargonzález o Patrícia Dauder, entre d’altres. A més, el Jardí de Can Mario exposa de manera permanent a l’aire lliure una trentena d’escultures d’artistes de l’Empordà. El museu també disposa, des del 2011, de la Sala Empordà,  dedicada exclusivament a la celebració de mostres d’autors vinculats a la zona.

Can Framis. El projecte de rehabilitació i construcció d’espais museístics, iniciat per la fundació a finals dels noranta i intensificat a partir del 2000, culmina, el 2009, amb la proposta de Can Framis, una antiga fàbrica tèxtil, de les acaballes del segle XVIII, situada al Poblenou de Barcelona, al districte 22@, que esdevé el Museu de Pintura Contemporània. Can Framis agrupa avui més de 300 obres d’artistes residents o nascuts a Catalunya, entre les quals destaquen peces de Perejaume, Isidre Manils o Agustí Puig, per citar-ne només alguns.

En resum, tres museus d’art contemporani i dos espais d’exposicions temporals, que s’erigeixen en construccions d’un important valor patrimonial, per a mostrar una vasta col·lecció eclèctica i plural de pintura, fotografia i escultura que s’ha anat configurant a partir del gust particular de Vila Casas, sense seguir cap altre corrent que el seu propi criteri. “Tot el que hi ha a la col·lecció –assegura amb rotunditat– és el que a mi m’agrada i m’interessa. Tinc una veritable debilitat per moltes de les obres que en formen part i m’agrada veure-les exposades de manera permanent o en mostres temporals. Es tracta –subratlla un cop més– d’ajudar, promocionar i fer visible l’art que tenim més a prop.”

Un projecte guardonat que també premia. Al llarg de les més de tres dècades de projecte, que ha aconseguit aglutinar un important llegat, la Fundació Vila Casas ha estat àmpliament guardonada. S’ha reconegut i premiat la seva tasca artística i cultural, però també la iniciativa de conservació del patrimoni arquitectònic que hi ha darrere de cadascuna de les seus repartides pel país. En aquesta línia, el 2009 rep el Premi Nacional de Patrimoni Cultural; un any després, la remodelació pels nous usos de Can Framis és distingida amb el Primer Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme.

Per altra banda, la Fundació Vila Casas convoca anualment els seus premis, que de manera rotativa es dediquen a la pintura, l’escultura i la fotografia. Aquesta és una manera més a través de la qual es dona visibilitat a la creació dels artistes del territori. El 2018 és el torn del premi d’escultura, a les dependències de Can Mario. El premi a l’obra finalista preveu, com en cada edició, una exposició monogràfica en el termini d’un any, una dotació econòmica i la incorporació de l’obra al fons de la col·lecció. Gerard Mas, Lluís Carulla o Javier Garcés són alguns dels guanyadors de les anteriors edicions.

L’efecte Lita Cabellut. Ja fa estona que Vila Casas no amaga l’interès que li desperta l’obra de Lita Cabellut (Sariñena, 1961). “Vaig veure per primer cop uns quadres seus a casa d’un amic i em van cridar molt l’atenció”, comenta. El 2013, l’Espai Volart 2 li va dedicar la mostra Trilogia del dubte i ara, quatre anys després, es presenta una gran retrospectiva –amb una seixantena de peces realitzades al llarg de l’última dècada– que ocupa la pràctica totalitat de l’Espai Volart. La mostra Lita Cabellut. Retrospective, que es va inaugurar el 5 d’octubre passat i que es podrà visitar fins al 27 de maig del 2018, ha estat concebuda a quatre mans, entre la creadora pluridisciplinària, resident a Holanda, el país on ha desenvolupat la seva carrera artística, i el mecenes. “M’agraden els temes que tracta en la seva pintura i com els executa –diu el col·leccionista–; té una trajectòria molt variada que m’interessa especialment.”

A banda de posar a la seva disposició els 1.600 metres de l’Espai Volart, modificant i ampliant l’àmbit expositiu, i adaptar la sala a les grans dimensions de l’obra de Cabellut, la fundació aprofita l’ocasió per obrir la Sala Guernica, que, per cert, agafa el nom d’una obra del fons de la col·lecció: Guernica (homenatge i tribut), de José Luis Pascual. El cicle d’activitats paral·leles entorn de la retrospectiva, Diàlegs per a [des]cobrir l’obra de Lita Cabellut, inauguren la sala. Un cop finalitzada la mostra, la Sala Guernica quedarà com un nou espai, un més, per fer-hi taules rodones, col·loquis i debats; un lloc dedicat a la promoció del diàleg i la difusió de l’art contemporani català, un dels puntals del projecte que es manté des de bon començament.

En aquesta línia d’actuació, sempre mirant cap al futur, Vila Casas conclou: “La fundació conserva i explica la tradició, la cultura i la creativitat del nostre país. Aquest és un dels principals propòsits des dels inicis, i l’esperit que es vol mantenir en el futur de la fundació. És, no hi ha cap dubte, una manera de preservar i promoure la identitat de Catalunya.”

A la imatge, una retrospectiva de Lita Cabellut va inaugurar l’ampliació de l’Espai Volart de la Fundació Vila Casas de Barcelona.