Una mostra treu a la llum la Palma de Sant Alonso

L’Àrea de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística ha organitzat l’exposició temporal La ciutat de Sant Alonso: Palma en el trànsit del segle XVI al XVII, que acompanya  la col·lecció de betlems històrics dels segles XVII al XIX del Monestir de la Puríssima Concepció-Franciscanes Tor i que es podrà visitar fins el 7 de gener de 2018. Així, la regidoria ha cedit en dipòsit sis obres procedents del fons de béns mobles de Can Morell (Solleric) i que fins ara romanien a dependències municipals. El regidor de Cultura, Llorenç Carrió, ha destacat el fet de “poder mostrar obres a la ciutadania que normalment no es poden veure”. “Els quadres ajuden a entendre la Palma que va conèixer i viure Sant Alonso”, el leitmotiv de la proposta que han comissariat Jaume Llabrés i  Aina Pascual. El fet de triar Sant Alonso ve motivat perquè enguany es compleix el 400 aniversari de la seva mort. L’Ajuntament, a més de cedir les peces, ha destinat 3.000 euros perquè es pogués dur a terme l’exposició. Cultura ha cedit els quadres “Retrat de don Miquel Bonaventura Vallès, primer marquès de Solleric”, “Retrat de dona Magdalena Gual del Barco, esposa del primer marquès de Solleric”, “Ecce Homo”, “Escena de la vida de sor Tomasseta”, “Mare de Déu amb el Nin” i “Puríssima Concepció de mig cos”. A més d’aquestes obres, la mostra n’inclou d’altres de particulars, entitats i institucions com el Capítol de la Seu de Mallorca, la Societat Arqueològica Lul·liana o el Museu Diocesà, entre d’altres. L’exposició es divideix en tres àmbits diferents: Primer àmbit: Sala del Molí. Inclou una cronologia urbana de Ciutat de Mallorca des de 1520 i 1620 citant els edificis monumentals aixecats durant aquest període de temps. Es fa una introducció a la figura de sant Alonso Rodríguez, qui fou fill il·lustre de Palma i un dels patrons del Regne de Mallorca. Segon àmbit: Pas de l’Escala i Sala del Mar Vermell. S’explica l’apogeu de la companyia de Jesús en temps dels Àustries majors, quan regnaren l’emperador Carles V i el rei Felip II. Tercer àmbit: Sala de l‘Aposentico. Espai dedicat a explicar l’ambient de la cel·la monàstica i el de l’alcova senyorial mitjançant exvots i pintures.