Un dibuix de Casagemas i un oli de Guinovart ingressen al MNAC

Les dues obres s'incorporaran a les sales de la col·lecció permanent d'art modern del Museu Nacional d'Art de Catalunya gràcies a la Fundació Amics del MNAC. El dibuix de Carles Casagemas (Barcelona, 1880-París, 1901), Parella de vells, és una de les darreres creacions de l'artista i és considerat com una de les seves millors obres de la línia miserabilista, sota la influència de Nonell. Aquest dibuix ve a completar la col·lecció d'art del període modernista del Museu Nacional, que compta amb altres dues obres de Casagemas, Casa de cites i Pompeu Gener disfressat de Conde Duque de Olivares, i que el 2014 va dedicar una exposició monogràfica a aquest artista. L'oli de Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007), que porta per títol Crani, una obra de 1953, s'emmarca dins el període figuratiu de l'artista i té la singularitat de comptar amb un retrat femení en el mateix revers de la pintura. Aquesta obra s'exposarà a les noves sales que estaran dedicades a l'art de la postguerra i l'avantguarda i que el museu té previst inaugurar l'any vinent. Aquesta obra ve a enriquir extraordinàriament la col·lecció d'art de la segona meitat del segle xx del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Fins ara, el període figuratiu de Guinovart, desenvolupat entre 1948 i 1957 aproximadament i que és extremadament interessant, no es trobava representat a la col·lecció del museu. A mitjans de la dècada de 1940, Guinovart connecta amb l'existencialisme i amb una vocació social que, a causa del context polític, no pot expressar de manera explícita. Sota aquestes premisses s'han d'interpretar la sèrie de calaveres que va pintar en aquell moment i de la qual aquesta peça, de 1953, n'és un excel·lent exemple malgrat les dimensions modestes. Guinovart sembla connectar aquí amb el Picasso de postguerra, que també va tractar el tema i que seria el seu referent com a alternativa a les opcions abstractes. L'aspecte social de l'obra de Guinovart es trobava en la seva modernitat sintètica i d'arrels populars, una mica rudes, amb ressons medievals (romànics). Aquesta calavera funciona com una denúncia però també com un memento mori, un recordatori de la presència indefugible de la mort, com una xacra encara oberta de la Guerra Civil i el franquisme. La pintura té com a singularitat el seu caràcter doble, ja que al revers hi podem veure un retrat femení. L'obra funciona com una moneda de doble cara, com un contrast punyent entre l'esperança en la vitalitat i la sequedat terrible de la mort. El Museu Nacional ha adquirit aquestes dues obres excepcionals gràcies a les aportacions dels 2.700 amics i a les empreses que donen suport a la Fundació Amics del MNAC, fundació que té entre els seus objectius enriquir la col·lecció del museu. A la imatge, Parella de vells de Carles Casagemas.