Gravats i llibres d'artista de Joan Ponç a la Galeria Eude

La Galeria Eude de Barcelona presenta fins al 28 de febrer del 2018, gravats i llibres d'artista de Joan Ponç.

Aprofitant que es compleixen noranta anys del naixement de l’artista Joan Ponç (Barcelona, 1927 - Sant Pau de Vença, 1984) se celebren diverses exposicions a Barcelona, entre aquestes la de la galeria Eude, on es presenta una acurada selecció d’aiguaforts sobre diferents temàtiques que permeten conèixer de prop la seva contribució a l’obra gràfica que, juntament amb el dibuix i la pintura, són els principals eixos de la seva aportació al món de l’art.

Una altra és l’antològica que es fa a la Pedrera, comissariada per Pilar Parcerisas, i que fa un recorregut extens i detallat del seu treball, que permet al públic acostar-se a la seva personal manera d’entendre l’art contemporani. L’any 2002 ja es va fer una altra retrospectiva al mateix lloc.

Ponç va tenir una curta vida, ja que va morir als 57 anys, cosa que representa que no sabem fins on hauria pogut arribar la seva trajectòria plàstica, perquè tot el seu treball s’ha mogut en el terreny figuratiu, principalment dins la tendència surrealista. De tots els integrants del Dau al Set, ha estat l’únic artista interessat en la figuració, una circumstància aquesta que ens fa dubtar si més endavant s’hauria interessat per l’abstracció, tal com van fer la resta dels components del grup.

La seva primera exposició individual va ser l’any 1947, a la Sala de Arte de Bilbao. El mateix any apareix la revista Algol, on va tenir una participació destacada, encara que només se’n publicaria un sol número. Després va intervenir en el naixement de Dau al Set, revista de la qual seria director i on van col·laborar Joan Brossa, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats i Arnau Puig, un fet que serà essencial en la seva trajectòria artística. L’any 1955 obté una menció honorífica a la Biennal de Sao Paulo que li va permetre obtenir una beca al Brasil, on es va estar fins a l’any 1964. Quan torna a Catalunya ja està malalt, però això no li impedeix viatjar per diferents llocs, tant del país com de fora. Durant aquesta època és quan la seva obra és més valorada, tant per la crítica com pel públic.

A la galeria Eude podem contemplar gravats i llibres d’artista, principalment La Metamorfosi de Kafka, de l’any 1976, i La vida de Don Quixot i Sancho Panza, de Miguel de Unamuno, en què proposa “un irracionalisme que en la figura del valent Quixot és molt clara, en seduir els altres amb la seva bogeria i remoure en  les runes el poc comú”.

Al llibre Metamorfosi Kafka-Ponç, amb textos de José Corredor-Matheos i gravats de Joan Ponç –a través de 25 aiguaforts–, veiem diversos moments de la vida del protagonista del llibre convertit en insecte, però que té diverses interpretacions, entre aquestes la de representar una societat autoritària respecte a l’ésser humà, on la incomprensió del seu entorn més proper és ben evident per entendre la seva problemàtica.

Ponç és un artista que plasma en els seus gravats un món entre màgic i enigmàtic, on el surrealisme o, el que és el mateix, el subconscient, és el principal actor. Els personatges que apareixen semblen una mena de dimonis grotescos i inquietants, amb una barba i un nas punxegut, que a més disposen d’unes urpes que els fan encara més malèfics i diabòlics. Podríem afirmar que és un artista solitari que estima a la vegada la mort i la vida, en el qual la seva visió torturada del món que l’envolta és un reflex del que serà el seu destí.

A la imatge, detall de Metamorfosi Kafka-Ponç, 1967. Llibre d’artista amb 25 aiguaforts de Ponç i text de Corredor-Matheos. Exemplar HC. (Edició de 75). La justificació està signada i numerada a llapis pels autors. Mides: 45x22,5 cm.