Plans de futur per a la Biennal Internacional Andorra Land Art

La segona edició de la Biennal Internacional Andorra Land Art (ALA), capitanejada pel comissari Pere Moles, soci fundador de Reunió de Papaia, l’entitat que organitza el projecte, va tancar amb la projecció del curtmetratge Odissea, de l’actor i director andorrà, Isak Férriz, a la Fàbrica de la Llana, situada a la part alta d’Escaldes-Engordany, una de les set parròquies del país, juntament amb Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, que són seus de les instal·lacions site-specific d’art efímer i degradable. En aquesta edició, la biennal, dedicada als exiliats que van agafar la via andorrana que travessava els Pirineus a la recerca de la llibertat i d’un futur més pròsper, s’ha presentat amb un canvi de dates, passant a la temporada d’estiu, i amb una durada de dotze setmanes, comptant amb la complicitat de diverses institucions del país, com ara Andorra Turisme. Si, segons el que explicava el mateix Moles, la primera edició va servir per presentar el projecte i posar les bases de l’ALA, en aquesta ocasió s’han fixat els fonaments necessaris per arrelar-se i continuar: “La segona edició de la biennal ha destacat per un bon grapat d’indicadors quantitatius –escriu el comissari–, entre els quals hi ha les 50 obres escollides de les més de 120 presentades, els 80 artistes participants en representació d’11 països, els milers i milers de visitants (6.000 d’ells a la Fàbrica de la Llana) o l’èxit d’estudiants que s’han desplaçat al llac d’Engolasters per participar en el projecte de mediació pedagògica de la Zona Ras.” Reivindicar el patrimoni natural i cultural. Quan es va presentar per primer cop la biennal, el seu comissari en va definir la seva raó de ser: “Es tracta de reivindicar el grandíssim patrimoni natural i cultural d’Andorra, amb la premissa de construir un paisatge contemporani; és a dir, una manera diferent d’interpretar un lloc, un territori, un país.” Des de l’organització de l’esdeveniment ressalten ara “la implicació de rellevants centres d’art i cultura contemporània, com ara la Fundació Sorigué, l’Ateneu Barcelonès, la Land Art Associació Catalunya, el Centre Bòlit d’Art Contemporani de Girona o la Fundació Piramidón. Un compromís que, juntament amb l’interès mediàtic i la qualitat dels artistes participants, ha contribuït a situar el país dels Pirineus com a indret de referència del land art i obra a l’espai públic”. Un moviment de l’art contemporani. Alguns dels principals objectius de l’ALA són difondre i valorar el ric patrimoni del país, amb un gran ventall d’activitats gratuïtes i accessibles per a tots els públics. Els impulsors de la biennal són conscients de l’interès creixent “per un moviment de l’art contemporani que és referent en una societat veritablement preocupada pel canvi climàtic i compromesa amb el medi ambient”. De fet, segons expliquen des de l’organització, “al llarg dels darrers divuit mesos, per exemple, han aparegut iniciatives semblants al sud d’Europa com ara la Biennal de Land Art de Guimarães, a Portugal, o el Certamen de Arte en la Viña de Navarra, totes dues promogudes pels governs dels seus països i ciutats, i totes dues coetànies de l’ALA. Aquest entorn suma però també competeix –subratllen–,  raó per la qual des d’Andorra han començat a estudiar altres fórmules i models que assegurin el projecte, el seu creixement qualitatiu i, especialment, la seva sostenibilitat econòmica en el futur”. A la imatge, Albert Gusi. Xarxa Antimeteorit. Biennal Land Art Andorra.